.jpg)
Peter Kenneth Frampton (nascut el 22 d'abril de 1950 a Beckenham, Kent) és un músic britànic, conegut pel seu treball solista a mitjans dels anys 1970 i com un dels membres originals de la banda Humble Pie. Famós per haver estat el compositor original del tema "Baby, I Love Your Way", així com d'altres èxits entre els quals destaquen "Do You Feel Like We Do" o "I'm In You", i pel seu doble directe com solista editat el 1976, Frampton Comes Alive!, considerat un dels millors i més venuts discos en directe de la història del rock.
Peter Frampton va néixer el 22 d'abril de 1950, a la ciutat britànica de Beckenham, al comtat de Kent. Comença a tocar la guitarra amb set anys i als deu forma la seva primera banda a l'escola, The Little Ravens, amb David Bowie, tocant temes de Buddy Holly. Continua tocant en grupets de col·legi fins que el 1966 coneix Bill Wyman dels Rolling Stones, i aquest el comença a representar com a mànager. Des de 1966 fins a 1969 va formar part de la banda The Herd.
El 1969 fitxa per Humble Pie amb Steve Marriott. Després de cinc reeixits àlbums amb aquesta banda, decideix marxar i formar la seva pròpia banda.
Amb la companyia A&M Records publica els primers discos: Wind of Change, Frampton's Camel i Somethin's Happening.
El 1975 arriba al número 32 de les llistes nord-americanes amb Frampton i l'any següent publica el multiplatí Frampton Comes Alive!, un doble directe gravat a San Francisco el 1976, del qual es van vendre setze milions de còpies.
El 1976 col·labora amb Frankie Valli en el tema principal de la BSO de la pel·lícula Grease. La seva carrera musical continua amb un altre LP amb la col·laboració de Ringo Starr i amb el suport de la prestigiosa revista Rolling Stone.
El 1978 protagonitza, juntament amb els Bee Gees i una plèiade de músics de primer ordre (com Earth, Wind and Fire, Aerosmith o Alice Cooper), la pel·lícula Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band, inspirada en l'àlbum homònim de The Beatles, i enregistrant diversos temes en qualitat de solista, com "The Long and Winding Road".
El 1987, fa amb David Bowie i Carlos Alomar la gira Glass Spider World Tour. Després de dos anys de gira, es muda a Los Angeles.
El 1990 torna a trobar-se amb Steve Marriott, d'Humble Pie, i tornen a fer alguns temes, però Marriott mor a l'abril quan es produeix a casa seva un incendi. En una entrevista a Frampton, aquest declara: "Treballàvem junts en un projecte, no resucitaríem 'Humble Pie'. Vam gravar tres temes, sentíem que estàvem una altra vegada en el bon camí, però tot ha canviat sobtadament".
El 1995 grava Frampton Comes Alive! II, seqüela del seu reeixit àlbum en viu de 1976.