.jpg)
Eric Hilliard «Ricky» Nelson, també conegut com a Rick Nelson (Teaneck, Nova Jersey, 8 de maig de 1940 – 31 de desembre de 1985), va ser un cantant de rock and roll i actor nord-americà, un dels primers ídols juvenils nord-americans.
Va néixer a la ciutat de Teaneck, Nova Jersey, va ser el fill menor d'Ozzie Nelson, el líder d'una big band, i Harriet Hilliard Nelson, la vocalista de la banda. Juntament amb el seu germà David Nelson, la família va protagonitzar el programa de ràdio i televisió anomenat The Adventures of Ozzie & Harriet (Les Aventures d'Ozzie i Harriet) de 1944 a 1966 a televisió; fins a 1949 en ràdio, per un temps els nens van ser substituïts en ocasions per actors professionals a la ràdio.
Ricky va començar la seva carrera musical al rock and roll l'any 1957. Va gravar el seu senzill debut, la cançó I'm Walkin' escrita pel famós compositor Fats Domino. Ricky anhelava tenir l'èxit que aleshores Elvis Presley gaudia. El seu primer senzill va arribar fins a la posició número quatre a les llistes musicals. Aviat, cada programa de televisió acabava amb una presentació de “Ricky”.
Del 1957 al 1962, Ricky va tenir 30 cançons dins del top 40 de Billboard, més que qualsevol altre artista en aquest temps a excepció d'Elvis Presley. Moltes de les primeres cançons van ser dobles hits al Billboard Hot 100 pel fet que el senzill tenia tant un costat A com B. (per a més informació vegeu canvis en les polítiques del Hot 100)
L'any 1959, va actuar a la pel·lícula Río Bravo, amb John Wayne i Dean Martin. Va celebrar el seu aniversari número 18 mentre filmaven la pel·lícula a Tucson, Arizona. El 1960 va protagonitzar al costat de Jack Lemmon El vaixell més boig de l'exèrcit (The wackiest ship in the army). A l'abril de 1963, es va casar amb Kristin Harmon, a la qual cosa la revista Life es va referir com "El casament de l'any".
Fora d'aspectes promocionals de la seva carrera, és clar que Nelson va conèixer i estimava la música i va ser un cantant creïble abans de convertir-se en un ídol juvenil. Va ser triat per formar part del Saló de la Fama del Rock and Roll el 1987, ia més per al Saló de la Fama del Rockabilly.
A diferència de molts ídols juvenils de la seva època, Nelson va mostrar el seu gust personal per treballar amb músics importants incloent James Burton, Joe Maphis i Johnny Burnette. A finals dels anys 1950 i principis dels anys 1960, Nelson va ser un dels artistes que més àlbums va vendre, superat només per Elvis Presley. Amb el seu senzill "Poor Little Fool" es va convertir en l'únic i primer artista de portar el primer número 1 de Billboard Hot 100, el dia 8 d'abril de 1958. El 1963, va signar un contracte per 20 anys amb la companyia discogràfica Decca, però no va tenir grans hits després del senzill "For You" el 1964. A mitjan els anys 1960, va començar a experimentar amb gèneres com el country. Garden Party el 1972 va gaudir d'un èxit moderat.
Ricky Nelson a més va aparèixer en pel·lícules tals com Riu Bravo el 1959 i Love and Kisses el 1965.
A finals dels anys 1970, la vida de Ricky es va convertir en un caos. La seva dona Kristin Harmon se n'havia divorciat i es va emportar amb ella els seus quatre fills Tracy Nelson, Matthew Nelson, Gunnar Nelson i Sam Nelson. Ja no enregistrava més cançons, i quan cantava en viu ja no era el mateix. El 1985, es va unir en una gira de nostàlgia pel rock a Anglaterra; aquest va ser el seu major èxit després que la seva carrera artística pràcticament estava per terra. Va tractar de realitzar la mateixa gira al sud dels Estats Units. Mentre s'arreglaven els últims detalls per iniciar la gira, va morir a l'edat de 45 anys quan es va estavellar l'avió en què volava rumb a Dallas, Texas per celebrar la nit de Cap d'Any. L'última cançó que va interpretar abans de la seva mort va ser Rave On de Buddy Holly.