.jpg)
Ben Harper (Pomona, Califòrnia, 28 d'octubre de 1969) és un guitarrista estatunidenc.
Creix entre Claremont i Pomona, ambdues situades a la regió d'Island Empire, a una hora a l'est de la ciutat de Los Angeles, en una família de músics d'orígens molt diversos. La seua àvia paterna era mig negra mig índia cherokee i la seua besàvia materna era una jueva d'origen rus, procedent de Lituània. A ella a va dedicar el seu àlbum Welcome To The Cruel World.
Ben Harper va començar a tocar la guitarra acústica als set anys, encara que els seus primers acords els va aprendre tocant la guitarra de sa mare Ellen, quan en tenia tres. El que s'entén tenint en compte que en la seua família la majoria eren músics, sa mare cantava i tocava la guitarra, son pare era percussionista. Una vegada al col·legi, Ben fa de la guitarra l'instrument oficial de l'assignatura de música. Així, comença a esbossar la seua pròpia música i es dona a conéixer amb nombrosos concerts per tota l'àrea de Los Angeles. El 1992 va firmar amb Virgin Rècords i encara desconegut, va començar la seua carrera musical.
La seua música no és fàcil de classificar, Ben Harper posseïx un estil realment indefinible, amb lletres transcendentals i carregades d'emotivitat que aborden temes com la pau, déu i la religió, el medi ambient o la política, a nivell conflictiu i amb connotació reivindicativa. Creix escoltant soul, folk, blues, r&b, reggae, hip hop, jazz i country entre altres el que li va donari un estil molt particular. En evolucionar, va introduir ritmes urbans i sons ètnics. Va arribar a gravar versions de Led Zeppelin, The Verve o Marvin Gaye, sense perdre per això el seu to apassionat ni la seua vitalitat.
És influenciat per grupsi artistes tan diversos com Bob Marley, Robert Johnson, David Lindley, Chris Darrow, Led Zeppelin, Pink Floyd, Nirvana, Pearl Jam, Jeff Buckley… sense oblidar la gran influència del blues de Jimi Hendrix i de bandes de jam com els Blues Traveler o Hootie & The Blowfish. Va ser alumne avantatjat dels grans cantautors negres dels 70 (Bill Withers, Curtis Mayfield), infuència que es caracteritza per la presència del seu inconfusible slide encordellar.