.jpg)
Bruce Frederick Joseph Springsteen, també conegut amb el nom de The Boss (Long Branch, Nova Jersey, EUA, el 23 de setembre del 1949), és un cantant, compositor i guitarrista de rock estatunidenc.
Springsteen ha venut més de 150 milions de discos a tot el món i més de 64 milions d'àlbums als Estats Units, cosa que el converteix en un dels artistes musicals més venuts del món. Ha guanyat nombrosos premis pel seu treball, inclosos 20 premis Grammy, dos Globus d'Or, un premi de l'Acadèmia i un premi Tony (per Springsteen on Broadway). Springsteen va ser inclòs tant al Saló de la Fama dels Compositors com al Saló de la Fama del Rock and Roll el 1999, va rebre el Kennedy Center Honors el 2009 i va ser guardonat amb la Medalla Presidencial de la Llibertat pel president Barack Obama el 2016. Es troba en el lloc número 23 de la llista dels millors artistes de tots els temps de la revista Rolling Stone.
Nascut a Long Branch al si d'una família modesta el 23 de setembre de 1949, Bruce Springsteen va créixer a Freehold.
La seva inspiració per dedicar-se a la música va venir quan va veure Elvis Presley en l'Ed Sullivan Show. A l'edat de 13 anys va comprar la seva primera guitarra. Als 16, la seva mare va aconseguir un préstec per comprar-li una guitarra Kent que costava 60 dòlars, esdeveniment que va rememorar en la seva cançó "The Wish" (El desig). El 1965, va esdevenir guitarrista al grup The Castiles, i, després, també va assumir-hi el paper de vocalista principal.
La intensitat dels seus enregistraments i concerts amb la E Street Band el converteixen en un dels artistes més carismàtics del món del rock. Ha estat considerat al costat de la E Street Band com la millor banda en directe de tots els temps.
Va editar el seu primer disc el 1973, anomenat Greetings from Asbury Park, N.J. que va vendre amb prou feines 25.000 còpies i va tenir poca acollida per la crítica tot i la presència de cançons com "Spirit In The Night" o "Blinded By The Light". El seu següent disc va ser The Wild, the Innocent & the E Street Shuffle editat el mateix any i que va tenir una repercussió major amb temes destacats com "Rosalita (Come Out Tonight"), "Incident on 57th street" o "New York City Serenade". Aquests dos discs es van caracteritzar per cançons llargues i denses amb gran expressivitat en les lletres.
L'any 1974, el crític musical Jon Landau, després d'assistir a un dels seus concerts va escriure una frase que passaria a la història de la música: "I en una nit en la qual necessitava sentir-me jove, ell em va fer sentir com si estigués escoltant música per primer cop. He vist el futur del rock and roll, i el seu nom és Bruce Springsteen".
El seu primer èxit de públic i crítica va ser l'àlbum Born to run (1975), àlbum que conté algunes de les millors composicions de la carrera de Springsteen, i al seu torn de la història del rock. Es tracta de temes com Born to run, Jungleland, Backstreets o Thunder Road.
Amb Born to run, que va ser número 1 als Estats Units i va aconseguir convertir-se en un dels referents americans del rock urbà, va començar una etapa de penúries judicials. Els dos anys següents els va passar pledejant amb el seu antic mànager, Mike Appel, pels drets de les seves cançons i va haver de passar gairebé dos anys sense poder editar cap disc.
Una vegada guanyat el judici, i quan semblava que el seu enlairament havia estat frenat, va gravar i va llançar el 1978 Darkness on the Edge of Town, un dels millors discs de la seua carrera i el començament de la seva millor etapa com a poeta urbà, amb històries escruixidores sobre els perdedors de la societat. És un disc molt diferent a Born To Run, sobretot pel que fa a la temàtica. Dos anys després va arribar el contundent The River (1980), un àlbum doble que el va catapultar de nou al número u. Una torrentada de rock and roll i expressivitat, que el va portar al cim. Tanmateix, quan tothom esperava continuïtat en la seva música, va llançar Nebraska (1982), un disc intimista, acústic, gravat pel mateix Springsteen amb un 8 pistes en una habitació de casa seva. La idea era gravar més endavant aquestes cançons amb la E Street Band, però el guitarrista de la banda Steven Van Zandt li va recomanar que el deixés tal com estava, a desgrat de Jon Landau i la seva discogràfica, que esperaven un disc més comercial. Curiosament, mentre qualsevol altre músic hauria estat destrossat per la crítica, Springsteen en va sortir reforçat.
Va ser a mitjan anys vuitanta quan es va convertir en una estrella internacional i en un ídol de la cultura popular dels Estats Units, gràcies al seu disc Born in the U.S.A. (1984), un disc que recuperava la línia dels àlbums anteriors a Nebraska i que es va convertir en el disc més venut de Springsteen, amb 15 milions de còpies venudes arreu del món.
Va continuar amb el quíntuple àlbum Live 75-85, que recollia la seva trajectòria en directe des dels inicis amb la E Street Band; i el 1987 Tunnel of love que ens presentava un Springsteen més romàntic i íntim, que va ser número 1 fulgurant i que va significar la dissolució de la E Street Band després de la gira. Durant la gira es va fer públic el trencament del seu matrimoni amb la model Julianne Phillips, i es començava a rumorejar sobre un possible idil·li amb la recent incorporada a la banda Patti Scialfa, per les apassionades interpretacions de temes com Tunnel of Love o Tougher Than the Rest.
A partir de 1991, ja casat amb Scialfa, inicia un camí més acústic i intimista, d'imatge de Bob Dylan, per qui el cantant tenia una gran admiració, que es reflecteix en discs com Human touch (1992) o Lucky town (1992), que reflecteixen l'estabilitat i felicitat assolida amb el seu matrimoni, MTV plugged (1993) i sobretot The ghost of Tom Joad (1995), molt en la línia de Nebraska.
El 1994 va obtenir un Oscar de Hollywood per la cançó Streets of Philadelphia inclosa a la banda sonora de la pel·lícula Philadelphia (1992), dirigida per Jonathan Demme.