.jpg)
Derek and the Dominos va ser un supergrup de blues rock format a la primavera de 1970 pel guitarrista i cantant Eric Clapton, el tecladista Bobby Whitlock, el baixista Carl Radle i el baterista Jim Gordon, que havien participat amb Clapton a Delaney, Bonnie & Friends. La banda va llançar tan sols un àlbum d'estudi, Layla and Other Assorted Love Songs, que va comptar amb el guitarrista Duane Allman de The Allman Brothers Band com a convidat. El disc va ser extremadament ben rebut per la crítica, però les vendes i la radiodifusió van ser totes dues més aviat escasses. Tot i ser llançada el 1970, «Layla» —la cançó d'amor que Clapton va escriure inspirat en Pattie Boyd, aleshores l'esposa del component de The Beatles, George Harrison (amb qui s'havia casat el 1966)— no va arribar als deu primers llocs a les llistes dels Estats Units i el Regne Unit fins al 1972. Tant la crítica com molts dels seguidors de Clapton situen aquesta època com el moment més àlgid de la seva carrera.
Les llavors de Derek and the Dominos es poden trobar a la banda Delaney, Bonnie & Friends, de la qual tots havien estat membres en algun moment, inclòs Duane Allman, que havia tocat amb la banda abans que Clapton. La marxa es va produir per les constants baralles de Delaney i Bonnie.
Gordon i Radle van deixar Delaney i Bonnie per tocar amb Joe Cocker a la seva gira de Mad Dogs and Englishmen amb Leon Russell, però Whitlock va romandre amb ells un temps més.
Bobby Whitlock va començar a buscar amb qui fer concerts, de manera que el guitarrista nord-americà Steve Cropper li va suggerir que visités Clapton a Anglaterra; subseqüentment Whitlock va viure a casa de Clapton, i durant aquest període van tocar junts, van sortir i van escriure la gran majoria de les cançons de Derek and the Dominos.
Poc després, van fer una crida a la resta dels seus antics companys de Bonnie & Delaney; Dave Mason, Carl Radle i Jim Gordon, i així el quintet es va convertir en la banda de suport per al triple àlbum en solitari de George Harrison, All Things Must Pass. Gordon no va ser la primera opció com a baterista, sent Jim Keltner, que havia treballat amb John Lennon i Plastic Ono Band, la primera proposta de Radle.
L'origen del nom de la banda ha estat atribuït a diverses històries diferents al llarg dels anys. Segons Jeff Dexter (company i amic de Clapton des de la Gira de Delaney i Bonnie), la nit del debut en directe de la banda, el 14 de juny de 1970 a Londres, encara no tenien un nom, i havien estat contractats com a "Eric Clapton and Friends". Dexter va preguntar a Clapton si no farien servir un altre nom, en comptes del socorregut "and Friends". George Harrison i Clapton van estar d'acord, tenint com a resultat que tots pensessin en antics músics admirats per treure'n el nom. En aquest procés van sorgir els noms de Two-Tone Special, i Fats Domino, arribant Dexter a dir: "això és... Derek and the Dominoes, sona clàssic!" (Clapton havia rebut l'àlies de "Derek" a la seva època amb Delaney i Bonnie). Mentre que tota la resta de la banda, tots nord-americans, estaven convençuts que se'ls confondria amb un grup de doo-wop, els dos britànics estaven encantats amb la idea, sent finalment presentats així.
Segons Bobby Whitlock, però, es va deure a un error de Tony Ashton d'Ashton, Gardner and Dyke que, en comptes de presentar-los com a "Eric and the Dynamos", en finalitzar la seva actuació prèvia a Derek and the Dominos, es va equivocar i els va cridar Derek and the Dominos. Encara hi ha una tercera versió que emergeix de la biografia de Clapton on el guitarrista diu que Tony Ashton va suggerir que es diguessin "Del and the Dominos"(sent "Del" l'àlies de Clapton). Es van combinar Del i Eric sent el resultat "Derek and the Dominos". De qualsevol de les maneres, amb aquest nou nom, la banda es va embarcar en una gira d'estiu i una mini gira per Anglaterra en recintes petits, on Clapton va triar aparèixer sota l'anonimat, per la seva recent fama adquirida amb Cream i Blind Faith.
A principis d'agost de 1970, treballant en els estudis d'enregistrament Criteria de Miami, sota la producció de Tom Dowd per a Atlantic Records, la banda va gravar Layla and Other Assorted Love Songs, un doble àlbum ben rebut per la crítica. La majoria del material de l'àlbum, inclòs Layla va ser inspirat per l'amor no correspost de Pattie Boyd, qui estava casada en aquesta època amb l'integrant de The Beatles, i amic de Clapton, George Harrison. No va ser fins anys després que Boyd accedís a les proposicions de Clapton, i finalment, comencés una relació amb ell el 1974, casant-se el 1979. Es van separar el 1985 quan Clapton va començar una relació amb Lori Del Santo, divorciant-se de Boyd el 1988.