Frankie Lymon & The Teenagers



Franklin Joseph "Frankie" Lymon (30 de setembre de 1942 – 27 de febrer de 1968) va ser un cantant i compositor afroamericà de doo wop, rock and roll i rhythm and blues. Se'l recorda principalment per ser el cantant-líder de la famosa i pionera banda novaiorquesa The Teenagers, els quals van tenir èxit amb la cançó "Why Do Fools Fall in Love?". Quan tenia 25 anys se'l va trobar mort a la cambra de bany de la seva àvia, a causa d'una sobredosi d'heroïna. La seva vida va inspirar la pel·lícula Why Do Fools Fall In Love? (1998).

Una de les principals influències en la vida de Frankie va ser Dennis Jackson, el qual li va prestar 500 dòlars per ajudar-lo a iniciar la seva carrera. Així mateix, el 1955, un veí va donar al grup unes cartes que la seva xicota li havia escrit amb l'esperança que poguessin inspirar-se per escriure les seves pròpies cançons. Herman Santiago i Merchant, van adaptar una de les lletres sota el títol Per què els ocells canten així d'alegres, però amb l'entrada de Lymon la cançó es va convertir en “Why Do Fools Fall in Love?” (Per què s'enamoren els ximples?). Passat un temps es van tornar a canviar el nom pel de The Teenagers, amb qui van aconseguir impressionar Richard Barret, cantant de The Valentines, que els va aconseguir una audició amb el productor George Goldner. The Teenagers, estava compost per cinc nois, tres afroamericans i dos porto-riquenys: Frankie Lymon, Jimmy Merchant, Sherman Garnes, Herman Santiago i Joe Negroni. El mateix dia de l'audició, Santiago, que era el vocalista original del grup va arribar tard, i per això per evitar perdre l'audició Lymon li va dir a Goldner que cantaria ell, ja que era un dels compositors de la cançó. D'aquesta manera van aconseguir signar amb la companyia Gee Records. El primer senzill que van llançar va ser la famosa cançó, Why Do Fools Fall in Love?, que es va convertir en un èxit el gener de 1956, aconseguint el lloc número 6 al Billboard Pop Singles Chart, i encapçalant també la llista de Billboard R&B Singles Chart durant cinc setmanes.


En poc temps, els Disc Jockeys van començar a trucar al grup Frankie and The Teenagers. Aquell mateix any va aconseguir estar durant la resta de l'any al TOP 10 de les llistes amb els seus següents singles: , I'm not a Juvenile Delinquent i Baby Baby. Poc després, el tema I Want You To Be My Girl li va donar a la banda el seu segon èxit, aconseguint el lloc número 13 al nacional Billboard Hot 100. "Goody Goody" (escrit per Matty Malneck i Johnny Mercer i realitzat originalment per Benny Goodman) va ser un hit 20, però no va aparèixer a la llista Billboard R&B. Així mateix també van aconseguir col·locar dos singles més a la meitat de la taula Billboard Pop.


Amb el llançament de "I Want You To Be My Girl", el segon senzill del grup, The Teenagers es va convertir en Frankie Lymon & the Teenagers, arribant a publicar un àlbum al desembre de 1956. Després, Frankie es va separar del grup per continuar en solitari, a mitjans de 1957, cosa que va fer que tant la seva carrera com la de The Teenagers s'ensorrés.


Anys més tard, ja el 1993, van ser inclosos al Rock and Roll Hall of Fame.

Enderrock.cat

Actualitat Musical

Primera Fila