.jpg)
Jamie Cullum (Essex, 20 d'agost del 1979) és un cantant i pianista anglès de jazz i pop.
Jamie Cullum va néixer el 20 d'agost del 1979 a Romford, Essex (Anglaterra). Es va criar a Hullavington, Whiltshire. La seva mare, Yvonne, és una secretària anglesa d'origen hindú patern i birmà en matern; i el seu pare John Cullum treballava en finances. El seu avi patern va ser oficial de l'armada anglesa, mentre que la seva àvia paterna va ser una mongeta refugiada de Prússia que cantava en discos a Berlín; Cullum la veu com la seva «icona cultural». Va créixer a Hullavington, Wiltshire però actualment resideix a North West London.
Va començar la seva carrera musical als setze anys, tocant a bars, clubs i hotels del seu poble natal. Anys més tard es va traslladar a la Universitat de Reading, per estudiar cinema i literatura anglesa. Va ser durant aquesta etapa quan va començar a compondre ia tocar la seva pròpia música per acompanyar els curtmetratges que feia com a part del seu curs. A més, Cullum aprofitava per fer alguns concerts amb el seu grup Jamie Cullum Trio, dels quals va néixer un primer disc titulat Heard It All Before, el 1999, del qual només se'n van fer 500 còpies; a causa de la seva raresa, còpies originals d'aquest disc arriben a ser venudes fins a per 1000£ a eBay. Gràcies a l'èxit del seu primer disc, Jamie Cullum va ser convidat a participar al disc de Geoff Gascoyne Songs of the Summer. Després va aconseguir treure un segon CD, Pointless Nostalgic, que va cridar l'atenció de personalitats de la talla de Michael Jackson, entre d'altres.
Tot i que Pointless Nostalgic ho va editar un segell de jazz petit (Candid), la música de Cullum va atreure l'atenció de la discogràfica Universal Records. Aquesta firma li va oferir un contracte per un milió de lliures per promocionar i gravar els seus discos durant els cinc anys següents, guanyant-li així la batalla a Sony. Després de molts anys intentant obrir-se un lloc al món del jazz, Cullum es trobava ara a les portes de l'èxit.
L'octubre del 2003, pocs mesos després de signar el contracte, Cullum va llançar Twentysomething. D'aquest àlbum se'n van vendre 850.000 còpies en només 4 mesos, aconseguint dos discos de platí i convertint-se en el disc d'estudi número 1 editat per un artista de jazz a Anglaterra fins aleshores. Gràcies a aquest treball, la nova figura del jazz britànic va obtenir el premi al «Millor Artista Nou» a la BBC National Radio 3 Jazz Awards i va ser nominat com a "Artista Revelació" als premis Brit Awards d'aquell any.
Després del gran èxit mundial, s'estava preparant el seu quart disc que va ser llançat al setembre de 2005 a Anglaterra i després a la resta del món, sota el nom de Catching Tales. En aquest treball es va poder veure un canvi en què s'incorporen nous sons sense deixar la base de jazz. El seu primer tall de difusió va ser "Get Your Way", amb la col·laboració de Dan The Automator. El seu segon tall va ser "Mind Trick", cançó que va ser escrita pel propi Jamie juntament amb el seu germà gran, Ben Cullum. L'últim tall de difusió d'aquest disc va ser "Photograph", també escrita per Cullum la vigília d'any nou de 2005, després de trobar una caixa amb velles fotos que li van fer recordar com va ser d'especial la seva joventut, tot i que en aquest moment ell no ho havia vist així.
Jamie Cullum s'ha convertit en un dels principals referents del jazz vocal actual, fins al punt de ser considerat pel públic americà com a successor de Harry Connick Jr. La seva gran habilitat per a la música va fer que mitjançant el jazz s'endinsés en diversos estils musicals, fent variacions de cançons d'artistes de la mida de White Stripes, Kanye West, Pussycat Dolls, Elton John, John Legend, Justin Timberlake, Coldplay i molts més. De fet, es va fer famós copiant la cançó "Don't Stop the Music", de Rihanna. El seu prestigi l'ha portat fins i tot a endinsar-se al terreny del cinema, on ha estat intèrpret del tema principal de la banda sonora de la pel·lícula Bridget Jones: The Edge of Reason, versionant el clàssic de la cançó "Everlasting Love", que Buzz Cason i Mac Gayden van compondre el 1967; així com també la cançó "Grace is Gone", que forma part de la banda sonora de la pel·lícula amb el mateix títol. L'últim tema per a una pel·lícula és "Gran Torino" per Kyle Eastwood i Jamie Cullum per a la pel·lícula del mateix nom i dirigida per Clint Eastwood, va ser nominada com a millor cançó original en els Golden Globe Awards. Va treure el seu disc The Pursuit al novembre de 2009.
Jamie Cullum, que ja va visitar Espanya el maig del 2010 amb actuacions a Madrid i Barcelona, va fer tres nous concerts a Espanya dins la gira The Pursuit European Tour del seu nou àlbum The Pursuit. El 26 de novembre va actuar al Festival de Jazz de Barcelona, el 27 de novembre al Pavelló Pisuerga de Valladolid i el 28 de novembre a Kursaal a Sant Sebastià, també va participar a Vitòria el 2011 al festival de Jazz.2
El 2012, va presentar la cançó «Standing Still» al procés de selecció de cançó per a repres