.jpg)
James Joseph Croce (Filadèlfia, 10 de gener de 1943 - Natchitoches, Louisiana, 20 de setembre de 1973) va ser un cantant i compositor nord-americà.
Se'l recorda fonamentalment per les cançons "Time in a Bottle" i "Bad, Bad Leroy Brown", les quals van ser número 1 al Billboard Hot 100 el 1973. Aquesta última va ser interpretada per Frank Sinatra i va inspirar una de les cançons de Queen .
Va compondre diverses cançons d'èxit, que avui es consideren clàssics del folk americà, però va morir sobtadament i tràgicament en un accident d'aviació quan es començava a conèixer massivament el seu art.
Croce va néixer el 10 de gener de 1943 a South Philadelphia, al comtat de Filadèlfia, Pennsilvània. Els seus pares van ser immigrants italians, James Albert Croce i Flora Mary Babucci. al quadre d'honor (Wall of Fame) de la Upper Darby High School.
Després de graduar-se, Croce va anar durant un any a la Malvern Preparatory School, a Malvern, Pennsilvània. D'allà va marxar a estudiar a la Universitat Villanova on es va graduar en psicologia i en estudis d'idioma alemany. Durant la seva etapa universitària Croce va ser membre dels Villanova Singers i dels Villanova Spires i va exercir com a discjòquei a la ràdio universitària WXVU. En aquesta època va conèixer la que va ser la seva esposa Ingrid Jacobson. Després de les seves noces Croce es convertiria al judaisme.
Durant els inicis de la dècada dels 60, Croce va formar diverses bandes universitàries que solien actuar en cafès i campus universitaris. Posteriorment, va crear amb la seva dona, un duo, solent interpretar versions de temes d'Ian i Sylvia, Gordon Lightfoot, Joan Báez, i Woody Guthrie, així com cançons compostes per Croce com "Age, "Hey Tomorrow", i "Spin Spin Spin ", la qual va resultar una cançó d'èxit en començar la dècada dels anys 1970. Aquest primer èxit va ser en un bar suburbà i asadero a Lima, Pennsilvània, anomenat The Riddle Paddock. El seu repertori cobria diversos gèneres, incloent blues, country, rock and roll i folk.
El 1966 va gravar el seu primer àlbum, Facets, de tan sols 500 còpies, finançat per la seva família. Els diners van ser un regal de casaments dels seus pares, que pensaven que un prematur fracàs frustraria la seva carrera musical i l'obligaria a un “treball seriós”.