.jpg)
Sniff 'n' the Tears és un grup britànic de rock conegut sobretot per la seva cançó Driver's Seat (El seient del conductor), que va ser un èxit de vendes a molts països el 1978 (a Billboard Hot 100 dels Estats Units va ser número 15) . Al Regne Unit no va ser un èxit a causa d'un problema tècnic amb la planta d'impressió d'EMI, que va fer que el senzill no estigués disponible després de l'aparició del grup al programa televisiu Top of the Pops i es quedés al llindar de la llista dels 40 principals de l'UK Singles Chart. El fundador, dirigent del grup i únic membre constant del mateix és el seu cantant i compositor, Paul Roberts. És a més pintor, ia ell es deuen totes les portades del grup.
Els primers integrants de Sniff 'n' The Tears van fer actuacions a Anglaterra com "Ashes of Moon" des de 1973. No van ser capaços d'aconseguir cap contracte i Paul Roberts, el cantant i compositor del grup, va decidir dissoldre'l i se'n va anar a viure a França .2
Uns anys després Luigi Salvoni, el bateria d'Ashes of Moon, va escoltar algunes de les maquetes que Roberts havia gravat cap a 1975. Va percebre potencial comercial en elles i va contactar amb Roberts per reflotar el grup. Com a conseqüència d'això Sniff 'n' The Tears va aparèixer el 1977 amb sis integrants. Aquests eren: Paul Roberts (cantant, guitarra acústica), Loz Netto (guitarra), Mick Dyche (guitarra), Chris Birkin (baix), Alan Fealdman (teclats), i Luigi Salvoni (bateria). Amb aquests integrants es va gravar el primer àlbum, Fickle Heart, produït per Salvoni.
Encara que es va gravar el 1978, l'àlbum va estar sense publicar durant un any fins que es va encarregar Chiswick Records. Aleshores va venir l'èxit internacional del grup amb el senzill de Fickle Heart': "Driver's Seat", el 1979. No obstant això, Sniff 'n' The Tears es va trencar gairebé immediatament després de la sortida de l'àlbum; en qüestió de mesos, Birkin, Fealdman i Salvoni van abandonar el grup i van prendre altres camins.
Nick South va rellevar el baixista i es va convertir en membre permanent del grup. Durant les gires es van incorporar el bateria Paul Robinson i Keith Miller als teclats. Aquest últim havia fet el sol al sintetitzador a "Driver's Seat".
Quan van gravar el segon àlbum, The Game's Up (S'ha acabat la partida) el 1980, els components del grup eren Roberts, Netto, Dyche, South, i un músic nou als teclats, Mike Taylor. No tenien un bateria, i van participar diversos bateries a l'enregistrament de l'àlbum. The Game's Up no va proporcionar cap gran èxit. Netto va abandonar el grup per emprendre una carrera en solitari, portant-se a Dyche amb si. De la composició original només en quedava Roberts, que no es va rendir i va afegir Les Davidson i Jamie Lane com el nou guitarra i bateria del grup, respectivament. Aquests cinc (Roberts, Davidson, Lane, South and Taylor) van gravar dos àlbums: Love/Action (1981), i Ride Blue Divide (1982). Tampoc aquests àlbums van proporcionar grans èxits. Chiswick Records va abandonar el grup, que es va dissoldre sense fer soroll el 1983.
El cantant i compositor Paul Roberts va gravar dos àlbums en solitari amb Sonet Records: City Without Walls (1985) i Kettle Drum Blues (1987).