.jpg)
Stephanie Lynn "Stevie" Nicks (Phoenix, Arizona, 26 de maig de 1948) és una cantant i compositora nord-americana, coneguda per haver estat membre del grup Fleetwood Mac, a més de tenir una llarga carrera com a solista, i que en conjunt ha produït més de 20 Top 40 èxits. Com a membre de Fleetwood Mac, va entrar al The Rock and Roll Hall of Fame el 1998.
Nicks va néixer a Arizona el 1948. De nena la seva mare li va inculcar el gust pels contes de fades i la fantasia. Mentre assistia a Arcadia High School a Califòrnia, es va unir a la primera banda, Changing Times, un grup de folk rock centrat en les harmonies vocals. Uns anys més tard, Nicks va conèixer el guitarrista Lindsey Buckingham, mentre assistia a l'escola Menlo Atherton. Anys després es van tornar a trobar i juntament amb Javier Pacheco i Calvin Roper van formar una banda anomenada Fritz, que es va fer popular per les seves presentacions en viu entre 1968 i 1972. Van ser teloners, entre d'altres, de Jimi Hendrix i Janis Joplin. La banda es va separar però Nicks i Buckingham van continuar escrivint i gravant com a duo llançant l'àlbum Buckingham Nicks el 1973. Per a aquest temps ja s'havien convertit en parella sentimental.
Tot i la seva provocativa coberta que mostrava una fotografia de la parella nua, l'àlbum no va ser exitós. De tota manera va cridar l'atenció del baterista Mick Fleetwood que estava buscant un nou guitarrista per a la seva banda. a Nicks, la qual cosa va ser acceptada. El nou conjunt va llançar l'àlbum Fleetwood Mac en 1975 per al qual Nicks va aportar diverses cançons incloent "Rhiannon" i "Landslide", originalment escrites per al segon àlbum de Buckingham Nicks. La unió entre el duo i la veterana banda va demostrar ser reeixida, i un revitalitzat Fleetwood Mac va aconseguir el seu primer número 1 a la llista Billboard 200 i va vendre més de 45 milions de discos a tot el món.
Amb la seva veu, les seves composicions i la seva estampa, Nicks va ser una peça clau al més que reeixit cicle de la banda representat pels àlbums Fleetwood Mac (1975), Rumours (1977) i Tusk (1979).
El 1981 i després d'una separació momentània de la banda, Nicks va iniciar la seva carrera en solitari amb l'àlbum Bella Donna, una bona amalgama de country pop amb les sonoritats dominants en l'àmbit de la música comercial, jalonada per un grapat de bones cançons, algunes compostes en col·laboració amb altres destacats músics. L'àlbum va vendre més de vuit milions de còpies a Estats Units, obtenint quatre discos de platí, i es va situar el número u del Billboard 200 chart.
A aquest primer àlbum, li va seguir The Wild Heart el 1983 i Rock a Little, dos anys després, dos dels seus àlbums més reeixits. Nicks va estar de gira amb el seu tour "Rock a Little" fins a octubre de 1986, i va actuar amb Bob Dylan i Tom Petty and the Heartbreakers durant la seva gira per Austràlia. La gira va marcar un punt d'inflexió a la vida de Nicks. Al gener abans que comencés la gira, un cirurgià plàstic el va advertir de greus problemes de salut si no deixava de consumir cocaïna. En tornar d'Austràlia, Nicks es va internar al Betty Ford Center durant 30 dies per superar la seva addicció a les drogues. Més tard aquell any, seguint el consell d'amics preocupats per la possibilitat d'una recaiguda, va visitar un psiquiatre que li va receptar el sedant Klonopin per ajudar-la a mantenir-se lliure de cocaïna. Segons ha revelat anys més tard, el consum d'aquest sedant la va inhabilitar socialment durant vuit anys.
El 1987, Fleetwood Mac va llançar Tango in the Night, un dels seus àlbums més reeixits i el 1989 Nicks va tornar amb The Other Side of the Mirror, que va enfilar-se al lloc deu a la llista nord-americana Billboard 200 i al lloc tres a la llista britànica de discos més venuts. En el desè aniversari del seu debut com a solista, Nicks va llançar Timespace: The Best of Stevie Nicks, a qui el seguiria el 1994 Street Angel. El 1996, Nicks es va reunir amb Lindsey Buckingham i va contribuir amb el duo "Twisted" a la banda sonora de la pel·lícula "Twister", mentre que el 1996 va participar a "Somebody Stand by Me", escrita per Sheryl Crow, va aparèixer a la banda sonora de Boys on the Side, i també va fer un cover de "Free Fallin" de Tom Petty per a la sèrie televisiva Party of Five. El 1997 es va unir a Fleetwood Mac per a "The Dance", una reeixida gira que li va valer a la banda un nou número u als charts i diverses nominacions als premis Grammy. El grup va llançar un següent àlbum, Say you will, el 2003, amb bones crítiques i recepció del públic.
Després d'una pausa, va tornar el 2001 amb l'àlbum Trouble in Shangri-La i es va haver d'esperar una dècada per conèixer el seu nou treball, In Your Dreams, llançat el 2011, al qual va seguir 24 Karat Gold: Songs from the Vault, a 2014, que va aconseguir el número set al Billboard 200, donant-li a Nicks el seu sisè àlbum al Top Ten del chart. El 27 de març de 2007, Reprise Records va llançar "Crystal Visions - The Very Best of Stevie Nicks" als EUA L'àlbum va debutar al número 21 a la llista d'àlbums Billboard 200. El 2019, Fleetwood Mac va iniciar una nova gira mundial, aquesta vegada sense Lindsey Buckingham, i Nicks va participar a l'àlbum Threads, de la seva amiga Sheryl Crow. L'any 2020 va realitzar diversos projectes.