.jpg)
The Isley Brothers (IZE-lee) són un grup de música estatunidenc reeixit i de llarg recorregut consistents de diferents formacions de sis germans i un cunyat, Chris Jasper. Els membres fundadors i centrals foren O'Kelly Isley, Jr., Rudolph Isley i Ronald Isley.
Tot va començar cantant en l'església, sota la tutela dels seus pares, que també eren músics. El 1954, els quatre fills majors de Sally Bell i O'Kelly Isley Sr., van formar el grup com un quartet de gospel. O´Kelly Jr, Rudy, Ronald i Vernon van recórrer tota l'àrea d'Ohio i altres zones de la part oriental i del midwest dels Estats Units, realitzant presentacions, fins que Vernon va morir en un accident de bicicleta, el 1955, a l'edat de 13 anys. Sacsejats per la tragèdia, els germans decidiren dissoldre el grup. El 1956, davant l'estímul dels seus pares, els 3 germans decideixen retornar a la música com un trio. El 1957, amb la benedicció dels seus pares, els Isley Brothers deixen Ohio i es traslladen a Nova York a provar sort, realitzant enregistraments de temes doo-wop per a menuts segells, encara que amb poc èxit.
Fins a 1959, els Isley Brothers van passar pràcticament desapercebuts en la seva carrera professional i sense un sol èxit de vendes. Sovint es presentaven com grup d'obertura per als xous d'altres artistes a locals de tot el país, fins que finalment la seva carrera va rebre un significatiu impuls quan Jackie Wilson els va permetre obrir el seu propi xou. Durant una inspirada versió del clàssic de Wilson, "Lonely Teardrops", Ronald va adoptar la rutina emprada amb els seus germans en la lectura de l'evangeli en el temple i va anomenar "You know you make me want to shout!". Un executiu del segell RCA Records estava entre l'audiència i va quedar tan impressionat que els va ajudar a aconseguir el seu primer contracte amb el segell, per gravar el que havien creat a l'escenari aquella nit. Escrita únicament pels germans, la cançó, "Shout!", es va convertir en un gran èxit i va impulsar per a la carrera del trio, arribant al #47 en el Billboard Hot 100. La cançó va resultar ser un èxit encara major quan es van realitzar covers d'ella als Estats Units i Gran Bretanya, proporcionant als germans la seva primera venda de milions de còpies. Senzills posteriors, no obstant això, no van poder arribar a un èxit similar i, el 1962, el grup havia deixat RCA per editar amb Wand Records, que s'anotaria altre èxit amb una versió del Twist & Shout dels Topnotes. El disc va arribar al #17 en el Billboard Hot 100 i al #2 en el Billboard de R & B. Es va convertir en un èxit encara major, gràcies a la versió dels Beatles, que van espantar el disc dels Isley Brothers fins al #2 de les llistes de Pop, a la fi de 1963.