.jpg)
The Moody Blues és un grup de rock del Regne Unit que es va formar a Birmingham el 1964. La seva primera veu va ser Denny Laine, que més endavant seria company de Paul McCartney a Wings. També participaven al grup Graeme Edge (bateria), Ray Thomas (flauta i veu), Clint Warwick (baix i veu) i Mike Pinder (teclats).
Els seus començaments van ser com una banda de R&B típica d'Anglaterra de l'època, i treuen el seu primer single, Steal Your Heart Away, al setembre. No va ser fins al seu segon single, Go Now with the Moody Blues, quan proven les mels de l'èxit i vendes, cosa que els permet sortir de gira, fer les Amèriques i editar el seu primer LP, The Magnificent Moodys (Go Now a Amèrica del Nord).
Després del primer disc, Denny Laine va cedir el seu lloc a Justin Hayward (guitarra i veu) i també es va incorporar al grup John Lodge (baix). El seu segon treball, Days of Future Passed (1967), va representar un canvi enorme en els plantejaments musicals i un enorme èxit. Avui és considerat un dels millors discos de la història, havent-se reeditat en multitud d'ocasions. El disc contenia una de les seves cançons més reeixides, Nights in White Satin.
La concepció del disc va ser un cúmul d?encerts i casualitats. La companyia discogràfica buscava una versió rock de la simfonia d'Antonín Dvořák Simfonia del Nou Món. Amb això pretenien potenciar i rendibilitzar els nous aparells estèreo dels estudis. Els Moody Blues, sense coneixement de la simfonia i amb la bona vista del productor, Tony Clark, el van convertir en una obra personal (amb l'orquestra perfectament acoblada); un àlbum conceptual que va ser el disc més representatiu del que en aquells anys es va anomenar rock psicodèlic.
Altres discos d'èxit van ser On the Threshold of a Dream (1969), A Question of Balance (1970) o, el seu darrer gran èxit, Long Distance Voyager (1981). La resta és història, amb els Moody Blues funcionant fins al segle XXI, amb canvis (Mike Pinder va abandonar la banda; Ray Thomas es va retirar de la música) i reconversions, però convertits en uns clàssics del rock.