Whitney Elizabeth Houston (Newark, 9 d'agost de 1963 – Beverly Hills, 11 de febrer de 2012) fou una cantautora de rhythm and blues, pop i gòspel, pianista i actriu estatunidenca, una de les més populars i famoses cantants durant la dècada dels 80 i dels 90. Al moment de la seva mort era la dona que havia rebut més premis de tots els temps, segons el Guinness World Records. Va rebre sis premis Grammy, diversos premis American Music, premis Billboard, dos premis Emmy, un MTV Video Music Award i un MTV Movie Award. Ha venut més de 120 milions de discos LP i 50 milions de discos senzills. Ha influït en la carrera de diversos artistes com Christina Aguilera, Alicia Keys, Britney Spears, Jessica Simpson, Mandy Moore i altres cantants de música R&B. Amb el malnom de La Veu, és reconeguda per la seua gran habilitat vocal.
La cantant va signar per Arista Records després de ser descoberta pel famós productor Clive Davis. El 1985 va sortir a la llum el seu primer àlbum d'estudi, anomenat Whitney Houston, que llavors va ser el disc de debut més venut per una artista femenina, amb 25 milions de còpies. El 1987 edità un segon disc, Whitney, amb què mantingué el gran èxit d'abast mundial amb 19 milions de còpies venudes i aconseguí el rècord (que encara es manté) de set números u consecutius, superant The Beatles i Elvis Presley. El tercer àlbum, que va publicar l'any 1990, va decantar-se més cap al rhythm and blues i no va obtenir les vendes dels anteriors treballs; tot i això el disc aconseguí dos números 1 als EUA i va vendre 10 milions de còpies. Aquell mateix any, Houston cantà l'himne dels Estats Units a la Super Bowl, versió que és la primera i fins ara queda la única de ser certificada amb un disc de platí (un milió de còpies) als EUA.
Als anys 90 es va estrenar en el camp cinematogràfic. El 1992 protagonitzà El guardaespatlles acompanyada de Kevin Costner, amb la qual aconseguí un gran èxit. La primera peça de la columna sonora, I will always love you (una versió pop de la cançó de la cantant country Dolly Parton), va esdevenir un número 1 mundial i se'n van vendre 40 milions de còpies, cosa que el convertí en la banda sonora més venuda de la història. L'any 1995 Houston protagonitzà Waiting to Exhale tot participant en la banda sonora amb tres cançons, una de les quals fou núm. 1 als EUA («Exhale»). L'any següent feu, amb Denzel Washington, una nova versió de «la muller del predicador», la banda sonora de la qual li permeté enregistrar un disc gospel.
Després d'enregistrar per a Walt Disney Pictures,Disney el film Cinderella (La ventafocs), el 1998 Whitney tornà a gravar un disc d'estudi, cosa que no passava des del 1990. El nou àlbum, que rebé el nom de My Love is Your Love, fou un èxit tant a USA com a Europa i aconseguí de vendre 10 milions de còpies amb l'ajut dels temes d'èxit. Dos anys després sortí al mercat Whitney: The Greatest Hits, un recopilatori dels seus 15 anys de carrera. El 2000 va començar a córrer rumors sobre la seva addicció a les drogues, addicció que es confirmà en l'entrevista amb Dianne Sawyer, el 2002, quan promocionava el nou àlbum Just Whitney, que només va aconseguir de vendre dos milions de còpies arreu del món. El 2003 edità un àlbum nadalenc anomenat One Wish que aviat va abandonar les llistes del Billboard 200.
El 2006 Houston es divorcià del seu marit, Bobby Brown, amb el qual s'havia casat a principis dels 90 i que molts consideraven la causa de les seves addiccions. El 2009, ja recuperada, tornà al món de la música amb "I look to you" que vengué dos milions i mig de còpies i es convertí en núm. 1 als EUA i a països d'Europa com ara Alemanya i Itàlia. Per promocionar l'àlbum, Whitney començà la gira Nothin' But Love, algunes actuacions de la qual no foren gaire ben rebudes per problemes amb la veu.