.jpg)
María del Pilar Cuesta Acosta, més coneguda pel seu nom artístic Ana Belén (Madrid; 27 de maig de 1951) és una cantant, actriu i directora espanyola. A la seva llarga trajectòria artística compta amb més de quaranta pel·lícules, unes trenta obres de teatre i més de trenta-cinc discos. Ha estat nominada en dues ocasions al Grammy Llatí i ha aconseguit el Premi Grammy Llatí a l'excel·lència musical el 2015 i el Premi Goya d'Honor el 2017. Està casada amb el cantautor asturià Víctor Manuel, la seva parella artística moltes vegades.
Va néixer el 27 de maig de 1951 al barri de Lavapiés, al carrer de l'Ós. Va ser la més gran del matrimoni format per Pilar Acosta, que regentava una porteria i de Fermín Cuesta, cuiner de l'Hotel Palace.
El 1961 va debutar en un programa de Ràdio Espanya, Vale todo, presentat per Bobby Deglané i en què ja va donar mostres de saber estar sobre un escenari. El 1964, any en què va gravar les seves primeres cançons, ja era coneguda a les emissores musicals com a nova nena prodigi. D'aquell primer senzill, la cançó més promocionada va ser «Que difícil que és tenir 18 anys».
Després de signar un contracte amb la productora Època Films, amb tretze anys va protagonitzar la pel·lícula Zampo i jo, dirigida per Luis Lucía, i de la protagonista de la qual va prendre el nom artístic.
Després del fracàs de la pel·lícula, el reconegut director teatral Miguel Narros, que s'hi havia fixat durant el rodatge de la pel·lícula, la va animar a formar-se i emprendre una carrera com a actriu teatral. Als quinze anys va debutar al Teatro Español, el director del qual era Narros, amb l'obra Numància de Miguel de Cervantes. Fins a 1970 va formar part de la companyia del Teatro Español i va intervenir en obres com Les dones sàvies, El rei Lear i Don Juan Tenorio i amb companys de repartiment com Agustín González, María Luisa Ponte, Julieta Serrano i Berta Riaza, amb els quals va fer els seus primeres gires per Espanya.
A partir del 1970 va començar a desenvolupar una intensa carrera teatral, musical, cinematogràfica i televisiva, sent considerada una de les principals figures del moment.
El 1972 va contreure matrimoni amb el cantant Víctor Manuel, amb qui va col·laborar en nombroses actuacions musicals.
El 1974 es van afiliar al Partit Comunista d'Espanya i van ser unes de les cares més visibles d'aquest partit durant la Transició.