.jpg)
Charlyn Marie "Chan" Marshall (Atlanta, Geòrgia, 21 de gener de 1972), més coneguda pel seu nom artístic Cat Power, és una cantant i compositora nord-americana. La seva música recent pot ser adscrita al folk alternatiu, encara que aquesta és especialment minimalista i s'ha caracteritzat per explorar molts gèneres i estils a través de la seva llarga carrera. Als seus enregistraments toca normalment la guitarra i el piano. Sovint és acompanyada per un grup tant a l'estudi com en concert.
Va néixer a l'estat del sud de Geòrgia. Després de deixar l'institut va començar a actuar amb el nom de Cat Power a Atlanta. Es traslladaria ràpidament a Nova York on, actuant com a telonera per a Liz Phair, va conèixer Steve Shelley, bateria de Sonic Youth, i Tim Foljahn, de Two Dollar Guitar, que el van animar a gravar els que serien els seus dos primers discos: Dear Sir, del 1995 i Myra Lee, del 1996. En ells, Chan es mostra com una cantautora personal i enigmàtica, malgrat la rudesa i foscor dels enregistraments.
El gran impuls a la seva carrera arribaria el 1996, en signar pel segell Matador Records, una de les discogràfiques indies més reconegudes i influents dels Estats Units. En aquest mateix segell apareixeria el seu tercer àlbum What Would the Community Think, del qual s'extrauria el senzill Nude as the News, acompanyat d'un videoclip dirigit per Brett Vapnek.
El 1998 arribaria Moon Pix. Gravat íntegrament a Austràlia amb l'ajuda de Jim White i Mick Turner, integrants de la banda Dirty Three, es va convertir en un èxit de crítica i el va catapultar a la fama al món indie. La subtilesa i la fosca simplicitat dels temes dóna com a resultat peces d'una bellesa sorprenent.
El 2000 es publica The Covers Record, una col·lecció de versions d'artistes com Bob Dylan, The Velvet Underground, els Rolling Stones o Moby Grape que havia gravat els anys previs. Tot i això, el disc no incloïa altres versions de, per exemple, Bob Dylan, que havia gravat en una Peel Session del programa de la BBC de John Peel.
Després d'un recés de cinc anys sense disc propi, el 2003 apareix You Are Free. Al LP apareixen noms coneguts com Eddie Vedder de Pearl Jam i Dave Grohl de Nirvana i Foo Fighters, a més del també membre de Dirty Three i dels Bad Seeds Warren Ellis. El disc, molt més instrumental, encara que també més lluminós que els anteriors, l'ajudaria a fonamentar el seu estatus de celebritat alternativa a més de tornar a centrar els focus de la crítica internacional.
El següent llançament no seria un disc tradicional ia l'ús, sinó un DVD anomenat Speaking for Trees, que conté un vídeo de més de cent minuts de durada on Chan apareix cantant enmig d'un clar d'un bosc cançons noves i d'altres ja conegudes acompanyada només una guitarra. El vídeo està dirigit pel realitzador Mark Borthwick. El DVD també estava acompanyat per un CD d'àudio compost per una cançó de 18 minuts, Willie Deadwilder, en què el músic M. Ward l'acompanya a la guitarra.
The Greatest va arribar el gener del 2006. En aquest disc, gravat a Memphis, es va fer acompanyar de músics que van fer carrera al costat de grans de la música soul i del sud com Mabon Teenie, guitarrista d'Al Green, o Steve Potts, baterista de Booker T & The MG´s. El disc va venir precedit del senzill The Greatest/Hate i es va llançar un videoclip de la cançó Living Proof, realitzat pel director Harmony Korine. Ha estat un gran èxit comercial en comparació als seus treballs anteriors, però és important remarcar que té poc a veure amb els mateixos en termes musicals.