.jpg)
Don McLean III (New Rochelle, Nova York; 2 d'octubre de 1945) és un cantautor nord-americà, principalment famós per la seva balada American Pie (1971), un folk rock de 8.5 minuts de durada sobre un esdeveniment que es coneix com El dia que va morir la música: la mort de Buddy Holly, Ritchie Valens i The Big Bopper en un accident aeri el 1959. Aquesta melodia va ser Núm. 1 als Estats Units d'acord a Billboard per quatre setmanes el 1972 i Núm. les llistes del Regne Unit. Aquest tema compta amb moltes versions, de les quals destaquen la de Madonna, editada en un senzill de l'època del seu disc Music (2001), però no inclosa a l'àlbum, i la d'Hernaldo Zúñiga en espanyol titulada Segle XX ( 1984). Un altre tema seu molt conegut és Vincent (Starry, Starry Night), en honor a Vincent Van Gogh.
Els seus altres senzills reeixits inclouen a "Vincent" N°12 als Estats Units i N.º 1 al Regne Unit el 1972, "Dreidel" N°21 als Estats Units el 1972, un tribut a Roy Orbison per "Crying" N. º 5 als Estats Units, Núm. 1 al Regne Unit el 1980 i un tribut a The Skyliners amb l'èxit de 1959 "Since I Don´t Have You" N°23 als Estats Units el 1980 i "Wonderful Baby" Núm. 1 en AC el 1975.
La seva composició "And I Love You So" ha estat cantada per Elvis Presley, Perry Com, Helen Reddy, Glen Campbell i altres i l'any 2000 Madonna va tenir un hit amb el tribut de "American Pie".
El 2004 va ingressar al Saló de la Fama de compositors. Al gener de 2018, va ser certificat per la BMI per "American Pie" i "Vincent" per haver obtingut cinc i tres milions airplay respectivament.
Un poema sobre McLean, “Killing Me Softly With His Blues” de Lori Lieberman, es va convertir en la cançó anomenada “Killing Me Softly” per Charles Fox i Norman Gimbel. Lieberman va ser la primera a gravar-la (1971), encara que la cançó va aconseguir el seu èxit més gran pels diferents covers que es van fer, el principal, en la veu de Roberta Flack (1973). Gairebé un quart de segle més tard, una altra versió de The Fugees la va tornar a llançar a la fama el 1996.
El 1981, McLean va arribar al número u internacional amb el clàssic de Roy Orbison «Crying». El mateix Orbison va descriure, en una oportunitat, McLean com «la veu del segle», i una posterior regrabació del tema per Orbison va incorporar elements de la versió de McLean.