.jpg)
Rodolfo Enrique Cabral Camiñas (La Plata, 22 de maig de 19371-Ciutat de Guatemala, 9 de juliol de 2011), millor conegut pel seu nom artístic Facundo Cabral —en els seus inicis, Indio Gasparino—, va ser un cantautor, poeta, escriptor i filòsof argentí.
La seva proposta artística és difícil d'encasellar. Encara que va compondre cançons i algunes d'aquestes van transcendir a nivell hispanoamericà com «No sóc d'aquí ni sóc d'allà», la seva obra també consistia a explicar històries amb una estètica que barrejava la crítica social, sàtira, misticisme, cristianisme, anarquisme, optimisme, hedonisme i llibertat. Hi citava constantment Jesús, Atahualpa Yupanqui, Krishnamurti, Borges, Whitman i Teresa de Calcuta, entre d'altres.
En el moment de definir el seu treball, Cabral assegurava que en comptes de trobador o un contador d'història, ell representava el que a l'Edat Mitjana es coneixia com a joglar –artista ambulant que oferia el seu espectacle (música, teatre, literatura o xarlataneria) a canvi de diners.
Als recitals que va realitzar, el compositor revelava alguns aspectes personals de la seva vida com que no tenia llar i que recorria el món viatjant d'hotel a hotel. Per això es va autodefinir com a «vagabund first class».
El cantautor va ser l?únic portaveu sobre la seva vida i obra. Per exemple, el cantant Alberto Cortez —qui va fer extenses gires amb el músic— va escriure una columna d'opinió quan va morir el cantautor en què sostenia que
«va ser un personatge controversial que es va inventar a si mateix».
Facundo Cabral va ser assassinat a Ciutat de Guatemala el 9 de juliol de 2011 per sicaris que el van confondre amb un empresari vinculat al narcotràfic.
La Unesco ho va declarar el 1996 «Missatger mundial de la pau» i va ser nominat al premi Nobel de la Pau el 2008.