.jpg)
Fórmula V (Fórmula Quinta) és un grup madrileny de pop espanyol format al seu inici per PacoPastor (veu), Antonio Sevilla (bateria), Mariano Sanz (baix), José Villar «Chefo» (guitarra) i Joaquín de la Peña « Kino» (guitarra). Un any més tard Chefo abandona el grup, sent substituït per Amador Flores «Chapete» (teclats)
El 1967 arribava dels Estats Units la música xiclet amb gent com The Archies o 1910 Fruitgum Company. Una música desenfadada que venia milions de discos a tot el món i sense més pretensió que fer ballar els més joves. Aquells dies components de dos grups madrilenys: Los Rostros, de la zona de Cuatro Caminos, i Los Jíbaros, del barri de San Blas, s'uneixen per formar Los Cambios. Es tracta d´un grup d´estil indefinit que fan versions de grups anglesos i nord-americans de tota mena. Aviat són contractats al Club Palacete i després a Paranimf on toquen diàriament. Pepe Nieto (compositor i exbateria de Los Pekenikes) els descobreix allà una tarda i torna l'endemà amb la productora Maryni Callejo, que ja havia treballat amb nombrosos grups, com Los Brincos, i que per encàrrec de Philips anava buscant grups que donessin el perfil dels americans del xiclet. Paco Pastor (cantant), Joaquín -Quino- de la Penya (guitarra solista), José Chefo (guitarra rítmica), Mariano Sanz (baix) i Antonio -Tony- Sevilla (bateria) són contractats immediatament i canvien el seu nom pel de Fórmula V. Philips no para en despeses i porta els nois a gravar el seu primer senzill a Milà, amb orquestra de La Scala inclosa.
Fórmula V i el seu primer disc es presenten a Madrid el 9 de gener del 1968. El fracàs és rotund. A la caríssima producció i promoció, el públic respon comprant només uns centenars de discos. El grup és a punt de separar-se; de fet Chefo abandonarà el grup aquest mateix any i és substituït per Amador-Chapete-Flores (òrgan). Maryni Callejo encarrega a José Luis Armenteros i Pablo Herrero, components de Los Relámpagos, que componguin cançons divertides per reflotar el grup i recuperar la inversió. El segon senzill surt el maig del 1968 amb “La playa, el sol, el mar, el cielo y tú” a la cara A. Es cola entre els deu discos més venuts d'aquell estiu i la fórmula comença a funcionar.
Amb els mateixos compositors i la mateixa productora aconsegueixen abans que s'acabi l'any el seu primer supervendes absolut amb “Tengo tu amor”, que ja els posa en el camí de l'èxit i amb el qual definiran un estil inequívoc. Les cançons tenen la mateixa estructura, però no sonen iguals. S'obren amb un reclam instrumental normalment encomanat a l'òrgan, segueixen amb una estrofa enèrgica i culminen amb una tornada alegre cantada a l'uníson. Després un pont instrumental o vocal en què el ritme s'alenteix, tornada a l'estrofa i un final amb una tornada que es repeteix diverses vegades. Total dos minuts i mig de música i centenars de milers de discos venuts.