.jpg)
Icehouse és una banda australiana de new wave formada a Sydney el 1977 i liderada per Iva Davies. Icehouse és un dels grups més reconeguts a Austràlia, no només per les seves elaborades cançons —escrites i musicalitzades per Davies—, sinó perquè és un emblema per a la joventut per les seves lletres, les que descrivien en els primers temps el moment en què passava Austràlia.
Els començaments de la banda es remunten al 1977, però va ser el 1978 quan el grup —anomenat llavors Flowers— va prendre popularitat a causa de la seva qualitat musical i les seves magnífiques versions de grups o artistes com Marc Bolan, Lou Reed, T-Rex, David Bowie , Iggy Pop, The Kinks, Brian Eno i Roxy Music.
El 1980, després d'establir una relació laboral amb el seu amic de la infància Cameron Allan, signen contracte amb la discogràfica independent Regular Records, amb què llancen el mes de maig d'aquell any el seu primer senzill, Cant Help Myself , el qual entra al Top 10 d'Austràlia. A l'octubre del mateix any, surt a la venda el primer àlbum de Flowers, titulat Icehouse; l'àlbum va ser col·locat com el número 4 a tot el país per 45 setmanes, i obté fet i fet quatre discos de platí a Nova Zelanda i Austràlia.
El 1982, es llança el seu segon àlbum, Primitive Man, un projecte en solitari de Davies, que va ser el primer a usar una Linn Drum Machine al seu país. Conegut al mercat europeu amb el nom de Love in Motion, va ser el disc més valorat per la crítica especialitzada, amb vendes de més de 600 000 còpies només a Austràlia, del qual s'extreu el senzill reeixit «Hey, Little Girl» —el com recorda Roxy Music—, que arriba al lloc 31 al Mainstreim Rock Chart als Estats Units, 31 al Regne Unit, top 10 als Països Baixos, Bèlgica i Dinamarca, top 5 a Alemanya, Àustria, Nova Zelanda i Austràlia, i número 1 a Suïssa. També els temes Great Southern Land, número 5 a Austràlia, que amb el pas del temps s'ha convertit en una referència obligada de la banda, i Street Cafè, amb bons resultats, sobretot a Europa, van despertar gran entusiasme sobre els membres de la banda —reestructurada per a les properes gires— i en especial per a Davies, fins al punt que David Bowie els convida perquè obrin els seus concerts al Regne Unit i els Països Baixos. Posteriorment, Bowie i Peter Gabriel els conviden perquè obrin els seus concerts als Estats Units; aquesta invitació és declinada per Davies, ja que ja s'havia compromès amb Rusell Mulchany —famós director de videoclips per a artistes com Duran Duran i Elton John, i que va dirigir per a Icehouse tres, és a dir, Icehouse, Hey, Little Girl i Street Cafè— per fer la banda sonora del seu thriller Razorback, del qual es va editar un LP. Davies guanya per aquest treball un premi APRA i és nominat a un AFI a Austràlia.