.jpg)
Jacques Romain Georges Brel (Schaerbeek, 8 d'abril de 1929 - Bobigny, 9 d'octubre de 1978), conegut artísticament com a Jacques Brel, va ser un cantautor belga de parla francesa. També es va exercir com a actor i cineasta. Les seves cançons són reconegudes per la poesia i la sinceritat de les seves lletres. Potser la seva cançó més internacional sigui Ne me quitte pas (1959), la qual ha estat àmpliament traduïda a diversos idiomes i interpretada per molts cantants. Resulta ser un dels més destacats exponents de la Chanson française. Moltes de les seves cançons han estat interpretades per altres cantants de parla francesa.
Brel va néixer a Schaerbeek, Bèlgica, un ajuntament al nord de Brussel·les, va viure part de la seva vida artística a París i els seus últims anys a les Illes Marqueses a la Polinèsia Francesa. Va morir a París. Les seves restes es troben a les Illes Marqueses, al costat de les de Paul Gauguin.
L'1 de juny de 1950 es va casar amb Thérèse Michielsen (Miche). El 6 de desembre del 1951 va néixer la seva primera filla, Chantal, i més endavant France el 12 de juliol del 1953. Finalment, va néixer Isabelle l'agost del 1958, a qui el seu pare va dedicar la cançó homònima.
A partir del 1952, va començar a compondre les seves primeres cançons que cantava en reunions familiars i en múltiples cabarets brussel·lesos. Feia mostra de la potència lírica que el caracteritza, tant a les lletres com a la interpretació, encara que la seva família no l'animava a continuar.
Ell va perseverar en el seu afany i el 1953 va publicar el seu primer 78 rpm. Immediatament, va marxar només de la capital belga a París, on es va dedicar a escriure música i cançons als cabarets i music-halls. Es va dedicar també a fer classes de guitarra per guanyar-se la vida. A l'escenari interpretava les cançons amb grans gestos. Després de gaudir d'un èxit relatiu, la dona i les filles es van mudar amb ell des de Bèlgica. El 1956 ja anava de gira per Europa i va gravar la cançó Quand on n'a que l'amour que va significar el seu primer gran èxit. Va aparèixer en un xou amb Maurice Chevalier i Michel Legrand. El 1957 va gravar el seu segon 33 rpm, rebent el Grand Prix de l'Académie Charles Cros i l'any següent va aconseguir per fi ser aclamat a l'Olympia. A partir d'aquest moment, les gires eren imparables, fent més concerts que dies hi ha a l'any.