.jpg)
Luis Sancho Monleón va néixer a la Plaça dels Escolapis de la Ciutat Vella de València. Durant la Guerra Civil, va obtenir el grau de sergent de l'Exèrcit Popular de la República. Va rebre un tret a la mà esquerra que li va inutilitzar tres dits. Després de ser internat al camp de concentració d'Albatera, el 1941 va treballar com a comptable, però se'n va anar a Saragossa a provar sort com a cantant i d'allà a Madrid, on va iniciar la seva carrera artística a la Sala Casablanca el 1942.
Va començar a gravar discos i les seves cançons es van popularitzar a través de la ràdio, en programes de cançons dedicades molt escoltats a l'època, quan les orquestres i artistes de moda actuaven en directe.
El zenit de la seva popularitat el va viure amb els seus boleros a les dècades dels 40 i els 50 durant les quals va viatjar fins a Argentina i Cuba
A mitjan dècada de 1960, els boleros ja no eren la música preferida dels espanyols —al costat de la cobla— i amb l'arribada de les balades italianes i la música anglosaxona, sembla que la seva estrella declina. Tot i això, comparteix cartells amb Sara Montiel i Bonet de San Pedro. Fins que, a la dècada de 1970, TVE posa en antena el programa Tarde per a tots, en què reviuen els seus vells èxits, torna als escenaris i es reediten els seus discos.