.jpg)
José María Sanz Beltrán, més conegut pel seu nom artístic Loquillo (Barcelona, 21 de desembre de 1960), és un cantant espanyol de rock and roll. Fins a mitjans de 2007 ho va acompanyar la banda els "Trogloditas". Actualment es presenta només com a "Loquillo", si bé, acompanyat dels seus col·laboradors habituals, com Igor Paskual o Josu García.
Va néixer al barri del Clot, ciutat de Barcelona, el 21 de desembre de 1960. El primer grup que va formar es va anomenar Teddy Loquillo i els seus Amics, juntament amb Carlos Segarra (actual membre dels Rebeldes), encara que va tenir escàs èxit. Seguidament, el 1980, van néixer Loquillo i Los Intocables, amb els quals va arribar a gravar un disc i alguns senzills. Per aquelles dates, va haver de complir amb el servei militar i, en absència seva, el grup es va desintegrar. Però Sabino Méndez, guitarrista i autor de la majoria de les seves cançons, va decidir esperar-lo i es va proposar de buscar nous músics per a una futura formació. La recerca va acabar a Vich, on va trobar tres músics que complien les seves expectatives: Ricard Puigdomènech, Jordi Vila i Josep Simón Ramírez. Després del retorn de Loquillo, emprendrien un nou camí, formant la banda que els va consolidar i que el va acompanyar fins al 2007: "Loquillo i Trogloditas", que van realitzar el seu debut davant el públic a Tomelloso (Ciudad Real) l'estiu de 1983.
Tot i l'abandó de Sabino Méndez el 1989 (per problemes amb l'heroïna i diferències amb la resta), i de les contínues anades i vingudes de la resta de components, la banda es va mantenir viva durant 25 anys. El 2007, després de l'abandonament de Josep Simón, últim membre fundador que hi quedava i propietari legal del nom, Loquillo va decidir prescindir de l'apel·latiu "Trogloditas", argumentant que no tenia sentit en no quedar cap dels integrants originals.
Tot i que el rock ha estat la seva pedra angular, ha agradat també de tastar altres estils. De fet, en els seus inicis se'n va arribar a dir que era massa rocker per als punks, i massa punk per als rockers. Molts anys després, sota el lema de Gabriel Celaya la poesia és una arma carregada de futur, va editar dos discos de poemes, amb música i adaptació del seu amic Gabriel Sopeña: La vida al davant i Amb elegància, on posa veu a obres de poetes del calibre d'Octavio Paz, Pablo Neruda, Pedro Salinas o Jaime Gil de Biedma entre d'altres.
Des del 2000 comença la col·laboració amb Jaime Stinus en les tasques de producció de l'àlbum Cuero español.
El 2001 dedica una cançó al llegendari actor John Wayne, amb el títol en castellà del seu epitafi: lleig, fort i formal.
A més de cantant, també ha interpretat algun paper secundari a la gran pantalla, va participar a l'obra del director Mario Camus (prestigiós director de la premiada a Cannes Els sants innocents) per encarnar el personatge Efrén Castells a la pel·lícula La ciutat dels prodigis; també ha col·laborat com a articulista en diversos diaris, i ha escrit dues novel·les, El chico de la bomba i Barcelona Ciudad. El 2008 representa un falangista a la pel·lícula La bona nova d'Helena Taberna. També ha participat a la BSO de Dones en peu de guerra i Vindication, dos llargmetratges dirigits per la seva companya sentimental, Susana Koska.
Va dissoldre definitivament de "Trogloditas" el 2008, i va publicar en solitari el seu segon disc titulat Balmoral, homenatge al local madrileny on solien reunir-se, juntament amb altres músics, intel·lectuals i artistes. Per Balmoral, produït per Jaime Stinus, va ser nominat al Grammy Llatí 20081 en la categoria de Millor Àlbum de Rock Vocal, que finalment va ser concedit al seu amic Andrés Calamaro pel seu àlbum La Llengua Popular.