.jpg)
Los Rodríguez va ser una banda de música rock hispanoargentina fundada a Madrid, formada per dos músics argentins (Andrés Calamaro i Ariel Rot) i dos espanyols (Germán Vilella i Julián Infante), que va desenvolupar la seva carrera als anys 1990.
El 1990, Julián Infante i Germán Vilella tenien junts una banda. Infant decideix trucar a Ariel Rot, que havia coincidit amb ell a Tequila, per incorporar-lo a la banda. Rot es comunica amb Andrés Calamaro, amb qui ja havia tocat a Argentina, per portar-lo al grup.
Així, tots quatre comencen els seus assajos i petits concerts per Madrid. La banda va ser liderada per Julián Infante als començaments i posteriorment per Ariel Rot, amb un estil roquer. Encara que es va mantenir sempre una unió molt clara de tots els seus integrants, la posició de Calamaro va anar creixent any rere any, cosa que acabaria acabant amb la banda sis anys després.
Al principi la banda s'anomenaria Los Locos, però aviat es van assabentar que ja existia un grup asturià amb aquest nom. El nom definitiu és perquè a Calamaro li va resultar enginyós el significat que té a Espanya l'expressió estar de Rodríguez (expressió que es diu quan el cap de família ha de quedar-se a la ciutat per qüestions de feina mentre la seva dona i fills gaudeixen en la platja), doncs ell mateix estava de Rodríguez, ja que havia deixat la seva nòvia a Argentina.
Una de les peculiaritats de la banda va ser la de no tenir un baixista fix. El primer músic a ocupar aquest lloc, entre el 1990 i el 1991, va ser Guille Martín, guitarrista llavors de Desperados, a qui Julián Infante coneixia de la breu etapa en què va tocar amb aquesta banda madrilenya.
Després de compondre les seves primeres cançons treuen el 1991 el seu primer disc: Bona sort, que va gaudir d'una gran acceptació a Argentina i en gran part de Llatinoamèrica. A Espanya, no obstant, no va arribar a ser gaire conegut, ja que la discogràfica que el va editar (Pasión) va fer fallida al cap de poc temps i la venda dels seus discos es va aturar.
Guille Martín va decidir quedar-se com a guitarrista a Desperados, de manera que va ser substituït com a baixista de Los Rodríguez per Candy Caramelo Avelló, amb qui el grup va sortir de gira. D'aquesta gira es va editar el 1992 Disco pirata, un disc de temes en directe enregistrats a Madrid, Barcelona i Caracas. L'estiu d'aquell mateix any, Televisió Espanyola escull la cançó Enganxa't amb mi per utilitzar-la com a banda sonora promocional. Aquest succés va donar al grup un petit impuls cap a la fama abans de l'empenta definitiva del disc següent.
El 1993 la banda torna a l'estudi, aquesta vegada amb Daniel Zamora al lloc de baixista, ja que ja ocuparia fins a la dissolució del grup. Llancen un nou disc d'estudi, Sin documentos, el tema homònim del qual —compost per Calamaro— assoleix gran popularitat a Espanya i Hispanoamèrica, a més de ser utilitzat a la banda sonora de la pel·lícula Cavalls salvatges de Marcelo Piñeyro, que va córrer per compte del compositor argentí . Aquest LP va ser el que va assentar la banda com un dels grans conjunts de rock en castellà.
El 1995 llancen el seu últim disc d'estudi, titulat Paraules més, paraules menys, amb temes com Mucho mejor (on van comptar amb la participació de Coque Malla) o la Milonga del mariner i el capità, tots dos compostes per Ariel Rot. Aquest àlbum va ser un èxit de vendes a Espanya, només superat per la recopilació publicada posteriorment amb motiu de la dissolució de la banda. Un cop presa la decisió de dissoldre el grup, l'interès de Joaquín Sabina els fa llançar-se a una gira conjunta pel territori espanyol. Un dels seus senzills, compost per Calamaro i titulat Per no oblidar, és utilitzada per l'afició de Racing Club , canviant-li la lletra, per encoratjar el seu equip, amb la qual cosa va aconseguir que el lloc web We Speak Football la classifiqués entre les 10 millors del futbol mundial.
El grup inicia la seva última gira el 1996 abans de la sortida al mercat del recopilatori Fins després, que seria el disc més venut de la seva carrera i que escenificava la dissolució del grup, per desavinences econòmiques i la incipient carrera en solitari de Calamaro. Aquestes desavinences van ser superades i entre els integrants de la banda va continuar en una amistat que encara avui perdura entre Rot i Calamaro.
Andrés Calamaro i Ariel Rot a la gira Dos Rodríguez a Buenos Aires el desembre de 2006
Des de la separació del grup, Andrés Calamaro i Ariel Rot van continuar les seves carreres en solitari, que ja havien començat abans de reunir-se a la formació. El 2000 va morir el guitarrista Julián Infante en una clínica de Madrid.