Massiel

Maria dels Àngels Félix Santamaría Espinosa (Madrid; 2 d'agost de 1947), més coneguda pel nom artístic de Massiel, és una cantautora, actriu i presentadora espanyola. Va atorgar a Espanya la seva primera victòria al Festival de la Cançó d'Eurovisió, el 1968, amb el tema La, la, la, consagrant la seva carrera al seu país natal, Hispanoamèrica i Europa.

Filla de pares asturians, va passar part de la seva infància entre Gijón i Oviedo. El seu pare (inicialment sastre, com el seu propi progenitor) era el promotor musical Emilio Santamaría Martín, republicà declarat, i la seva mare Concepción Espinosa Peñas (1920-2011), que va morir als noranta-un anys. El seu pare va ser representant de, entre altres, Els Bravos, Els Brincos, Karina o Miguel Ríos. El nom artístic pel qual és coneguda se'l va posar el seu professor de ballet. La família vivia al conegut carrer Leganitos.

Té un germà cinc anys menor, Emilio, que va ser el seu mànager durant un temps.

La seva primera actuació en públic va ser el 1966 interpretant a Madrid la cançó Di que no. Aquest mateix any acudeix a l'anomenat Festival de la Rosa a Roma, al de Vinya del Mar, a Xile, i al de Mallorca, on guanya el premi de la crítica amb el tema Rufo el pescador.

El 1967 roda les seves dues primeres pel·lícules, Vestida de núvia i Colze amb colze, i aconsegueix un gran èxit a Espanya i Hispanoamèrica amb la cançó Roses al mar, escrita per Luis Eduardo Aute, del qual també interpretaria la seva Al·leluia nº1. Algunes d'aquelles cançons van ser considerades per molts com unes de les primeres cançons protesta o "nova cançó castellana".