.jpg)
Mecano va ser un grup espanyol de gènere pop, pioners del tecno-pop, new wave i wave a Espanya, actius principalment entre 1981 i 1992, període al qual cal sumar una fugaç reaparició el 1998, on el seu èxit va durar només vuit mesos ( des de mitjans d'aquell any fins a inicis del 1999), a partir de l'edició d'un doble disc recopilatori que incloïa set nous temes enregistrats per a l'ocasió. Va estar format per la cantant Ana Torroja i els germans Nacho i José María Cano. Fora del grup, però parteix integrant de la banda, tant per a les sessions d'estudi com per als directes, van estar grans músics, baixistes entre els quals destaquen Arturo Terriza, Manolo Aguilar, Nacho Mañó i Javier Quílez, i els bateristes Javier de Juan, Àngel Celada i Óscar Astruga.
Mecano va realitzar un pop que va evolucionar des d'una sonoritat purament tecno, durant la seva primera etapa (entre 1981 i 1985), fins a l'eclecticisme de la qual és considerada com a segona època artística (entre 1986 i 1992), en què el grup va demostrar gran versatilitat a través de grans produccions i de la incursió en diferents estils, sempre des d'un plantejament unificador aconseguit especialment a través de la sonoritat pop del seu vocalista, que va servir com a tamís anivellador de les concepcions artístiques tan diferents dels seus dos autors.
El seu èxit, sense precedents al món de la música cantada en espanyol, es va estendre, a més d'Espanya, a tota Hispanoamèrica, inclosos els Estats Units, i les Filipines. Arribant a obtenir certa ressonància en altres països totalment aliens a la cultura musical espanyola com el Japó, Suècia, Alemanya, Regne Unit, Brasil, Portugal i els Països Baixos. Gràcies a les adaptacions a altres idiomes realitzades de diversos dels seus temes, cantats principalment en francès i italià, es van donar a conèixer a països com Itàlia, França, Bèlgica, Suïssa i Canadà, obtenint especial ressonància a França, on l'adaptació francesa del tema «Dona contra dona» («Une femme avec une femme»), va aconseguir el primer lloc a la llista nacional de vendes, mantenint-se en aquesta posició durant vuit setmanes consecutives, cosa que el fa seguir sent, fins avui, la cançó estrangera que més setmanes ha ocupat el primer lloc a les llistes de vendes d'aquell país.
Després dels onze anys de carrera en activitat s'estimava que la banda havia aconseguit vendre deu milions de còpies dels seus àlbums. Fins al 1998, la xifra podria haver pujat fins als 13 milions de còpies venudes. No obstant això, xifres més recents del 2011 generen certa discrepància arribant-los a atribuir uns 25 milions de discos a tot el món.