.jpg)
The Afghan Whigs és un grup musical de Cincinnati, Estats Units. El seu estil ha estat qualificat com a rock alternatiu amb tocs de soul. Durant el seu camí a la dècada dels 90 van tenir un èxit moderat i han estat considerats com «una de les més aclamades»1 bandes alternatives dels 90. Compten amb nou àlbums d'estudi i un grapat de singles i EP.
Greg Dulli (veu, guitarra rítmica), John Curley (baix), Rick McCollum (guitarra solista) i Steve Earle (bateria, no confondre amb Steve Earle) van formar la banda a Cincinnati el 1986. El seu nom prové d'una banda de motoristes afroamericans dels anys setanta que es declaraven pacifistes i musulmans. El seu àlbum de debut, Big Top Halloween ho va editar en 1988 la discogràfica independent Ultrasuede (propietat de Curley). Van realitzar la seva primera gira pels Estats Units, en què van començar les baralles internes.
El 1989 la banda va signar amb Sub Pop, sent la primera banda de fora de Seattle fitxada pel segell. El 1990 va aparèixer Up In It (amb què van realitzar la seva primera gira europea), seguit el 1992 del seu aclamat Congregation i Uptown Avondale, un EP de versions de clàssics del soul i el rhythm and blues. Els seus primers treballs estaven més propers al dominant so grunge, del qual Sub Pop era una de les principals escuderies, però els sons soul i Motown estan molt presents i comencen a despuntar a les seves composicions.
Precisament, l'auge del grunge i el gran èxit de Nirvana van fer que les grans companyies de música busquessin els seus propis grups grunge. Els Whigs, a través de Sub Pop, van arribar a un acord amb la multinacional Elektra, amb què van editar el seu àlbum més aclamat, Gentlemen (1993), que, no obstant, no els va donar l'èxit que esperaven, fins i tot amb cançons com Debonair o Gentlemen.
Els Afghan Whigs sempre van intentar treure's de sobre la imatge de «banda de grunge», etiqueta, d'altra banda, que només els corresponia per l'època i la companyia en què es van donar a conèixer. Per fer-ho van realitzar una tasca d'imatge inusual als grups de l'època: cuidades portades, vídeos exquisits (Dulli va començar la seva carrera artística com a cineasta) i apareixien en concerts i fotos promocionals impecablement vestits.