.jpg)
Yo La Tengo (abreujat YLT) és una banda d'indie rock nord-americana creada el 1984, a la localitat de Hoboken, Nova Jersey.
Tot i aconseguir èxit comercial limitat, el trio ha estat anomenat banda dels crítics per excel·lència i manté un culte fort. A més de les cançons originals, tenen un variat repertori de versions, interpretades tant en directe com en estudi.
Ira Kaplan i Georgia Hubley, un duet de marit i dona, van formar la banda el 1984. La parella va intentar amb diverses alineacions fins a establir-se amb el guitarrista Dave Schramm i amb el baixista Mike Lewis (que va participar de la banda punk de Boston DMZ, que després es va anomenar The Lyres, a més de participar de la banda de Brooklyn The A-Bones (tot durant la seva permanència a Jo la Tengo) amb els quals van treure el seu primer enregistrament The River of Water. El 1986 llancen el seu primer LP anomenat Ride the Tiger.
Schramm i Lewis deixen la banda i ingressa Stephen Wichnewski, amb Kaplan prenent el rol de primera guitarra. New Wave Hot Dogs de 1987 va permetre a la banda cimentar una bona reputació entre els crítics de rock, malgrat les seves pobres vendes. President Jo La Tengo de 1989 manté el mateix camí, amb el mateix resultat en vendes.
El 1990 llancen Fakebook, un àlbum orientat principalment al folk, en què s'inclouen versions de temes de Gene Clark, Cat Stevens, Rex Garvin i The Mighty Cravers, The Escorts, The Flamin' Groovies, The Scene Is Now, The Kinks, The Pastels, Daniel Johnston, i alguns temes propis de la banda. May I Sing with Me el 1992 inclou el nou baixista James McNew, el qual seguirà a la banda d'aquí endavant. Painful el 1993, Electr-O-Pura el 1995 i I Can Hear the Heart Beating as One el 1997 van marcar un progrés sostingut a la banda, aconseguint un estil molt versàtil que inclou alguns elements del Folk, del punk rock, del shoegazing, llargs passatges instrumentals d'orientació noise, i algunes cançons properes a l'electrònica. Painful també va ser l'inici d'una fructífera relació amb el productor Roger Moutenot, que ha produït tots els àlbums de Jo la Tinc des d'aleshores: , and I Will Beat Your Ass el 2006. Durant aquests anys la banda s'ha tornat de culte. Gràcies a les constants gires ia l'incondicional suport de la crítica, han esdevingut la més prominent banda americana d'indie rock.