.jpg)
Maria de Montserrat Bibiana Concepció Caballé Folch (Barcelona, 12 d'abril de 1933-Ib., 6 d'octubre de 2018), coneguda com a Montserrat Caballé, va ser una cantant lírica d'òpera espanyola amb tessitura de soprano. Considerada una de les més grans sopranos del segle XX, va ser admirada especialment per la tècnica vocal i per les interpretacions del repertori belcantista.
En certa ocasió, van preguntar a Maria Callas quins cantants podrien succeir-la, i ella va contestar: «Only Caballé...» («Només Caballé...»).
Filla del tarragoní Carlos Caballé Borrás (1907-1995) i de la valenciana Ana Folch, Montserrat Caballé va ser una dona d'origen humil que va viure a la postguerra espanyola i que, gràcies a la seva mare, qui li ensenyava conceptes bàsics de solfeig, ia una adinerada família barcelonina, els Bertrand i Mata, va aconseguir ingressar -a l'edat d'11 anys- al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, al principi amb una beca, i més tard amb el suport econòmic dels seus primers mecenes.
El 1955 va trepitjar per primera vegada un escenari cantant el paper titular de La serva padrona, de Giovanni Battista Pergolesi, al Teatre Fortuny de Reus, que va repetir deu dies més tard al Teatre Principal de València.
Va ingressar a la companyia del Teatre Municipal de Basilea el 1956, on va fer el seu debut operístic fora d'Espanya, el 17 de novembre d'aquell mateix any, interpretant Mimí a La Bohème, a més d'un gran repertori de papers, que van incloure Tosca, de Giacomo Puccini; Aida, de Giuseppe Verdi, i Arabella i Salomé, tots dos de Richard Strauss.