.jpg)
Ohio Players va ser una banda nord-americana de funk, soul i R&B formada a Dayton, Ohio, el 1959 i molt popular a la dècada dels setanta.
Els Ohio Players van començar el seu camí musical a Dayton, Ohio, cap a l'any 1959, com els Intocables d'Ohio però, en no aconseguir èxit amb les seves lletres ni tenir una discogràfica que els ajudessin a introduir-se a la indústria musical, van dissoldre la banda al començament del 1970.
Els seus membres inicials van ser Robert Ward (veu/guitarra), Marshall "Rock" Jones (baix), Clarence "Satch" Satchell (saxofon/guitarra), Cornelius Johnson (bateria) i Ralph "Pee Wee" Middlebrooks (trompeta/trombó). Ward havia demostrat la seva poca professionalitat, arribant fins i tot a abandonar els concerts a la meitat, obligant la resta del grup a deixar d'actuar. Moltes vegades la resta de la banda va prometre continuar tocant malgrat el seu abandó. Per la seva banda, Ward i Jones van protagonitzar una disputa el 1964.
Poc després la banda es reorganitza i comencen a experimentar amb nous estils. Van substituir Ward pel guitarrista de 21 anys Leroy "Sugarfoot" Bonner, que es convertiria en el nou líder del grup. També es va unir el baterista Gregory Webster. Per acomodar la banda a les preferències musicals de Bonner, el R&B, el grup es passaria a anomenar Ohio Players.
Es van afegir dos cantants més, Bobby Lee Fears i Dutch Robinson i es va signar un contracte amb la discogràfica Compass Records, amb seu a Nova York. El 1967 es va afegir a la vocalista Helena Ferguson Kilpatrick, la qual acabava de tornar d'una gira europea. Finalment, i després de tots aquests intents, el grup es va dissoldre el 1970.
Després de tornar a unir-se, aquesta vegada amb Bonner, Satchell, Middlebrooks, Jones, Webster, el trompetista Bruce Napier, el vocalista Charles Dale Allen, el trombonista Marvin Pierce i el tecladista Walter "Junie" Morrison, els Ohio Players van collir el seu primer, encara que breu, èxit amb Pain i la discogràfica Westbound Records en 1971, aconseguint el Top 40 de les llistes Billboard de R&B.
Va ser a Westbound quan la banda va conèixer George Clinton, i van mostrar la seva admiració al popular cantant i compositor nord-americà.
El primer gran èxit va ser la cançó Funky Worm, que va aconseguir el primer lloc a les llistes de R&B a principis de 1973. Es van vendre més d'un milió de còpies i el senzill va ser guardonat com a Disc d'Or per la RIAA el maig del mateix any La banda va signar un contracte amb Mercury Records en 1974, canviant la composició del grup, amb el tecladista Billy Beck en lloc de Morrison i Jimmy "Diamond" Williams a la bateria en lloc de Webster. En els últims àlbums es va afegir com a segon guitarrista a Clarence "Chet" Willis i Robert "Rumba" Jones. Per la seva banda, el tecladista Morrison va gravar tres àlbums pel seu compte abans d'unir-se a Funkadelic.