Bad Co. és el primer àlbum d'estudi del grup de rock britànic Bad Company, publicat el 1974. L'àlbum va ser un èxit comercial i crític, i va arribar al número u de la llista Billboard 200 als Estats Units, i va generar els senzills "Can't Get Enough" i "Movin' On".
L'àlbum va ser produït per Mick Jones de Foreigner i compta amb els talents de Paul Rodgers (veu), Simon Kirke (bateria), Boz Burrell (baix) i Mick Ralphs (guitarra). L'àlbum és un clàssic exemple del so blues-rock pel qual Bad Company es faria conegut, amb cançons que són alhora pegadisses i pesades.
L'àlbum s'obre amb la cançó principal, "Bad Company", que és un rocker amb un to blues. La cançó compta amb la poderosa veu de Rodgers i la guitarra cremada de Ralphs. La següent cançó, "Can't Get Enough", és una cançó més relaxada amb una melodia pegadissa. Aquesta cançó es va convertir en una de les cançons signatura de Bad Company i va ser un gran èxit a la ràdio.
L'àlbum també compta amb les cançons "Movin' On", "Shooting Star" i "Good Lovin' Gone Bad". Totes aquestes cançons són exemples clàssics del so blues-rock de Bad Company i van ajudar a fer de l'àlbum un èxit comercial.
Bad Co. és un àlbum clàssic que va ajudar a definir el so blues-rock dels anys 70. L'àlbum encara és una opció popular entre els fans del rock clàssic i es considera un dels millors àlbums de debut de tots els temps.
A continuació, es mostren algunes de les coses que fan que Bad Co. sigui tan bon àlbum:
La combinació de la poderosa veu de Paul Rodgers i la guitarra cremada de Mick Ralphs.
El to blues de les cançons.
Les melodies pegadisses.
El so rocker pesat.