.jpg)
Edward Ray Cochrane (Albert Lea, Minnesota, 3 d'octubre de 1938 - Bath, Somerset, Anglaterra, 17 d'abril de 1960) va ser un músic de rock estatunidenc.
Eddie Cochran va néixer i va créixer a Albert Lea, Minnesota. Va començar la seva carrera musical el 1955 amb un amic anomenat Hank Cochran, que seria més tard un lletrista de música country. Malgrat el cognom comú, no existia entre ells cap llaç de parentiu. El duo va gravar com "The Cochran Brothers" sobretot material country, encara que van registrar bons exemples de rockabilly primitiu en temes com "Fool's paradise", "Latch on" o "Tired and sleepy". És per aquesta època quan Eddie va començar a treballar com a músic de sessió i a escriure les seves pròpies cançons. La seva trobada amb Jerry Capehart, el seu futur mánager i productor, va significar un gran impuls per a la seva carrera en solitari. Amb ell va gravar la seva primera maqueta amb la qual va aconseguir un contracte amb Liberty records.
Va debutar com a solista en 1956 amb el senzill Skinny Jim, un bon tema que va fracassar comercialment. Aquell mateix any, Boris Petroff li va preguntar si voldria aparèixer en la pel·lícula The Girl Can't Help It. Eddie hi va accedir i va cantar-hi una cançó titulada Twenty-Flight Rock que, malgrat tenir totes les característiques dels èxits del moment, no va ser promocionada, encara que posteriorment es va convertir en un clàssic del rock and roll versionada per molts artistes. El 1957, Cochran va tenir el seu primer èxit, Sittin in the Balcony, una de les seves poques cançons escrites per un altre (concretament John D. Loudermilk). Durant aquest any va aconseguir també alguns èxits locals amb els temes Jeannie, Jeannie, Jeannie i Cut across Shorty. El seu so en aquells dies no s'allunya massa del ressò i la reverberació del rockabilly, sent considerat per molts aficionats com un dels puntales del gènere. No obstant això, Cochran és molt més recordat a nivell popular per una cançó escrita per ell mateix, Summertime Blues, que ajudaria a modelar el futur del rock de finals dels anys 1950 i principis dels 60, tant líricament com musicalment. En ella ens ofereix una nova visió sonora del rock and roll, amb la veu més esquinçada i el so de la seva guitarra decididament més metàl·lic, que el portaria al #9 de les llestes pop del Billboard. Després de l'èxit de Summertime blues la curta carrera de Cochran va incloure solament uns pocs èxits més, com ara C'mon Everybody, Somethin' Else, i ja mort, My Way (que no ha de confondre's amb el tema atribuït a Paul Anka), (i que en realitat només és una cançó popular adaptada a l'anglès per Paul Anka, basada en la cançó francesa Comme d'habitude, escrita per Claude François i Jacques Revaux amb lletra en francès de Claude François i Gilles Thibaut), Weekend, Nervous Breakdown, i el seu pòstum #1 a Gran Bretanya, Three Steps to Heaven.
La desaparició al febrer de 1959, en accident aeri, de Ritchie Valens, The Big Bopper i Buddy Holly, de qui era amic personal dels tres, el va enfonsar en una profunda depressió que el va acompanyar fins a la seva pròpia mort. Eddie va registrar una sentida versió del tema "Three stars" en honor dels seus camarades morts.