.jpg)
Roy Kelton Orbison (Vernon, Texas, 23 d'abril de 1936 − Hendersonville, Tennessee, 6 de desembre de 1988), anomenat "The Big O" (també va utilitzar el pseudònim "Lefty Wilbury" durant la seva participació en els Traveling Wilburys), va ser un influent cantant i compositor estatunidenc i un pioner del rock and roll, la seva carrera es va estendre al llarg de més de quatre dècades. Cap a mitjans dels seixanta, Orbison va ser internacionalment reconegut per les seves balades sobre amors perduts, per les seves melodies rítmicament avançades, el seu rang vocal de tres octaves, les seves característiques ulleres fosques i un ocasional ús del falset, tipificat en cançons com "Only the Lonely", "Oh, Pretty Woman" i "Crying". El 1988 va ser situat pòstumament a la Songwriters Hall of Fame.
Pel que fa a la seva aparença, Orbison no era albí ni gairebé cec, encara que a causa del patiment des de la infància d'una combinació d'hipermetropia, astigmatisme sever, presbícia, anisometropia i estrabisme, havia de portar ulleres especials. En qualsevol cas, l'ús de les seves peculiars ulleres de sol va ser fruit d'un accident al començament de la seva carrera: després d'oblidar les seves ulleres habituals en un avió, es va veure obligat a usar les de sol, que també tenia graduades, per actuar amb desimboltura sobre l'escenari on havia d'actuar. Va portar aquestes ulleres durant la seva gira amb The Beatles i després les adoptaria per sempre.
Orbison va néixer a Vernon, Texas, com a segon fill de Nadine i Orbi Lee. Després de traslladar-se a Fort Worth cap a 1943 per trobar feina a les fàbriques de municions i material aeri a ple rendiment per la Segona Guerra Mundial, la família es va traslladar de nou cap a finals del 1946 a una petita ciutat dedicada al petroli, Wink. La música va ser part important de la seva vida familiar.
El 1949, als 13 anys, va organitzar el seu primer grup musical, The Wink Westerners, en la que no cantava, en ella tocava la guitarra i escrivia cançons. El grup apareixia cada setmana en una emissora de ràdio, Kerber, de Kermit, Texas. Orbison es va graduar a la Wink High School el 1954. Va estudiar al North Texas State College a Denton, Texas durant un any, i es va matricular a l'Odessa Junior College el 1955 per estudiar història i anglès. Els Wink Westerners van tenir força èxit a la televisió local, van actuar trenta minuts per setmana a la KMID i després a la kosa. Un dels convidats a la seva actuació va ser Johnny Cash, que els facilitaria la signatura d'un contracte amb el seu productor, Sam Phillips, de Sun Records. Rebatejar el grup com The Teen Kings i Orbison va abandonar el college el 1956, determinat a fer de la música una ocupació seriosa.
Moltes de les primeres cançons que va gravar van ser produïdes per Sam Phillips, que a més de a Cash, també produïa a Jerry Lee Lewis, Carl Perkins i Elvis Presley. Orbison va aconseguir el seu primer èxit comercial al juny de 1956 amb "Ooby Dooby", una cançó escrita per uns amics de Orbison al college. La seva cançó "Claudette", anomenada així per la seva primera dona, va ser gravada pels Everly Brothers com la cara-b del seu primer número I, "All I Have To Do Is Dream". No obstant això, els sons rockabilly i blues dels artistes de Sun no van proporcionar a Orbison massa èxit i la seva carrera va semblar estancar-se, tot i que els fans de la música rockabilly tenen les seves gravacions d'aquest estil com entre les millors mai fetes. Durant un temps, va treballar en Acuff-Rose Music a Nashville, Tennessee com a compositor, i després va aconseguir un contracte amb la RCA, però aviat Chet Atkins el va enviar a Fred Foster, propietari de Monument Records, amb qui va signar després de finalitzar el seu contracte amb RCA el 1959.