.jpg)
The Doobie Brothers és una banda nord-americana de rock, formada el 1970 per Tom Johnston, John Hartman i el baixista Greg Murph, que després va ser substituït per Dave Shogren; tots ells de Califòrnia. L'any següent, ja transformats en quintet (amb Trian Porter i el percussionista Mike Hossack), van llançar el seu primer LP Doobie Brothers. El so que feien era un estil country rock, amb una mica de tendència cap al gospel i amb la utilització d'instruments de vent. El 1972, el LP Toulouse Street (amb el single "Listen To The Music") va guanyar el primer disc d'or, que seria una constant a la carrera del conjunt, d'aquí endavant.
El 1974, se'ls va unir el guitarrista Jeff Baxter i, posteriorment, el teclista Michael McDonald, aquest últim incorporant elements de la música soul. El 1978, van guanyar quatre premis Grammy. L'any següent, John Hartman, un dels fundadors de la formació, abandona el grup, així com el guitarrista Jeff Baxter.
A partir de l'LP One Step Closer, del 1980, la formació inclouria Pat Simmons (guitarra i veu), Tiran Porter (baix), Keith Knudsen (bateria), Michael McDonald (teclats i veu), John McFee (guitarra i veu) ), Cornelius Bumpus (saxofon, orgue i veu) i Chet McCraken (bateria i percussió). El 1982 va ser anunciada la dissolució del grup, encara que tornarien a ajuntar-se més tard.
El compositor i guitarrista Tom Johnston i el bateria John Hartman formaran el nucli del que es vindria a anomenar The Doobie Brothers. Juntament amb Skip Spencer, van experimentar amb diversos estils i van realitzar algunes actuacions a San José, Califòrnia. El 1970, el baixista Dave Shogren entra al grup; també el cantant, compositor i guitarrista Pat Simmons.
Els Doobie Brothers comencen a actuar al nord de Califòrnia i, després d'alguns concerts, van aconseguir un contracte amb la Warner Brothers. L'àlbum de la seva estrena va sortir el 1971 i era una barreja de folk i country. El primer senzill va ser "Nobody". El segon àlbum, Toulouse Street, el 1972, va portar el seu primer gran èxit "Listen To The Music". Aquest disc tenia una mica de R&B, bluegrass i hard rock.
El 1973, el disc The Captain and Me torna a tenir altres grans èxits, com "Long Train Runnin'". La cançó "Black Water", composta per Simmon per al disc What Were Once Vices Are Now Habits, de 1974, va aconseguir el primer lloc al Billboard. Stampede, llançat a l'any següent, va ser l'últim àlbum d'estil country rock dels Doobie, en aquest període.
A la gira del disc Stampede, el 1975, Johnston va deixar la banda per causa de problemes de salut. Jeff "Skunk" Baxter, que va entrar un any abans, va suggerir al teclista Michael McDonald que va canviar la cara dels Doobie Brothers. En el primer disc amb Michael, Takin' It to the Streets, del 1976, les cançons "Keeps You Runnin'" i "Takin' It to the Streets", compostes per ell, van aconseguir un gran èxit. Aquest àlbum era una barreja de soul, jazz i rock.
Johnston va sortir de la banda després de l'enregistrament del disc Livin' on the Fault Line, del 1977.
Després de gairebé una dècada a la carretera, i amb set àlbums llançats, els Doobie Brothers van aconseguir el seu major èxit amb el disc Minute by Minute, del 1978, que va estar cinc setmanes al top de la Billboard. La cançó "What A Fool Believes", composta per Michael Mcdonald i Kenny Loggins, va guanyar el Grammy de millor música i enregistrament de l'any.