.jpg)
Canned Heat és una banda de blues rock i boogie rock formada a Los Angeles el 1965. La importància d'aquest grup no només resideix en la seva música basada en el blues, sinó també en els seus esforços per reintroduir i reviure les carreres d'alguns grans bluesmen, així com les seves habilitats per a la improvisació.
El grup el lideraven Alan "Blind Owl" Wilson -"Buho Cec"- (guitarra, harmònica i veus) i Bob Hite ("The Bear" -L'Ós-) (veus i harmònica). Henry Vestine (àlies "Sunflower" -Girasol-), exmembre de The Mothers of Invention, de Frank Zappa, s'encarregava de la guitarra. Larry Taylor ("The Mole"-El Topo-) (millor conegut fins llavors com el baixista de The Monkees), era el seu baix d'estudi fins que va acabar unint-se al grup per complet durant els setanta juntament amb el bateria Frank Cook, posteriorment es va incorporar definitivament al grup el baterista mexicà Adolfo "Fito" de la Parra. Canned Heat va agafar el seu nom de "Canned Heat Blues". Aquesta cançó de Tommy Johnson, creada el 1928, parla d'un alcohòlic que ha començat a beure desesperadament Sterno.
Alan Wilson va ajudar a redescobrir el cantant de blues Son House, acompanyant-lo en el seu àlbum de retorn el 1965. El grup, que també estava ben equipat, buscava un contracte amb la companyia Liberty Records, a través de la personalitat d'Albert Collins, conegut blueser.
L'àlbum amb què van debutar, Canned Heat, es va gravar poc després de la seva aparició el 1967 al Festival Pop de Monterrey. Adolfo de la Parra (8 de febrer de 1946, Ciutat de Mèxic) va reemplaçar a Frank Cook a la bateria per al seu segon àlbum, Boogie with Canned Heat. Aquest àlbum va tenir més èxit, a causa del hit On the Road Again. El 1969 van realitzar l'inconsistent àlbum doble Livin' the Blues. Tot i això, els va donar un nou èxit, Going Up The Country, una cançó construïda al voltant del tema d'Henry "Ragtime Texas" Thomas dels anys 20, anomenat "Bull Doze Blues" (freqüentment citat com el "Bulldozerblues" ). El guitarrista Harvey Mandel va reemplaçar Henry Vestine de 1969 a 1970. La banda va aparèixer a l'agost de 1969 al ja llegendari Festival de Música i Art de Woodstock, participant en el film i l'àlbum.
El següent any va ser el punt musical culminant del grup original. Van portar John Lee Hooker a gravar l'àlbum doble Hooker'N' Heat, el maig de 1970. Va ser el primer àlbum de Hooker a figurar a les llistes de popularitat, arribant a la posició 73 al febrer de 1971. Desafortunadament, Alan Wilson va morir d'una sobredosi de droga en un "aparent suïcidi" el setembre de 1970, abans de la sortida de l'àlbum. Els resultats de l'autòpsia eren inconcloents i ell no va deixar nota o encàrrec suïcida, per la qual cosa les circumstàncies de la seva mort segueixen sense aclarir-se.
La banda va tenir un altre èxit addicional amb una versió nova al tema de Wilbert Harrison Let's Work Together.
El 1970 es va unir a la banda per figurar com a primera veu el germà petit de Bob Hite, que cantava i tocava el baix i col·laborava en els arranjaments. Durant aquest període, van gravar One More River to Cross a Atlantic Records.
L'últim enregistrament en estudi amb Bob Hite va ser el 1978, dins de l'àlbum Human Condition, amb Hite interpretant el tema principal, un vell enregistrament d'Alan Wilson, però mai va ser llançada. Una dècada després, en 1987, dins de l'àlbum Hooker 'N' Heat (Live at the Fox Venice Theater) va ser regrabada i llançada amb Hite, portant novament a Hooker com a convidat. Els dos enregistraments incloïen la participació de Mark Skyer de la banda Chicago (banda), la interpretació en viu va ser enriquida per la participació de Larry Taylor al baix (una de les curtes reunions amb el grup), Ronnie Barron al piano i el grup vocal Els Chambers Brothers.
Bob Hite va morir a l'abril de 1981. Algun temps després van morir Vestine (el 1997) i Richard Hite (el 2001). Cap a 1989 les trajectòries de Canned Heat i Hooker es creuaven novament. Aquesta vegada, va ser convidat a l'enregistrament de l'àlbum The Healer, que va ser novament un èxit. Adolfo de la Parra condueix regularment a la banda, i Larry Taylor va tornar el 1994 després d'haver abandonat el grup el 1970. Taylor va continuar com a baixista principal de reforç en molts grans esdeveniments, incloent Kim Wilson i Tom Waits, "tornant" nombroses vegades per fer participacions i enregistraments especials per a Canned Heat.
L'ex Canned Heat Harvey Mandel va ser considerat per reemplaçar Mick Taylor a The Rolling Stones. Amb grans esforços, va aconseguir aparèixer a l'àlbum dels Stones Black and Blue.