.jpg)
Drive-By Truckers és una banda de rock/country alternatiu (ells mateixos es defineixen com una banda de psychobilly), d'Athens, Geòrgia (Estats Units), encara que quatre dels seus cinc membres són naturals d'Alabama. La seva música és molt característica degut a l'ús de tres guitarristes a més a més del baix i la bateria. Les seves lletres sovint tracten sobre rodamóns i criminals tractant de sobreviure a ciutats econòmicament deprimides.
Drive-By Truckers va ser cofundat per Patterson Hood (fill del mític baixista David Hood) i el seu vell amic Mike Cooley a Athens l'any 1996, procedents de famílies de tradició musical properes als mítics estudis d'enregistrament "FAME Recordings" ubicats al àrea de Muscle Shoals d'Alabama. Tots dos havien tocat en onze bandes amb anterioritat a la formació dels "Truckers", començant al món de la música professional en un projecte anomenat "Adam´s House Cat, on van gravar tres àlbums encara no realitzats: "Town Burned Down", "Trains of Thought" i "Ep".
Hood i Cooley, acompanyats d'un grup canviant de músics, van llançar els dos primers discos dels Drive-By Truckers: Ganstabilly (1998) i Pizza Deliverance (1999). Posteriorment es van embarcar en una gira per tot els Estats Units que va quedar reflectida al disc en directe Alabama Ass-Whuppin' (2000). Abans que la majoria dels grups traguessin partit de les possibilitats d'Internet, Drive-By Truckers ja disposaven de la seva pròpia pàgina web entretinguda i informativa, cosa que, acompanyada de les seves constants gires, els va proporcionar una gran base de fans tant dins com fora de la xarxa.
Després de tres anys a la carretera van decidir emprendre el seu projecte més ambiciós, el disc Southern Rock Opera (2001), en què havien començat a treballar entre gira i gira, i l'enregistrament de "Pizza Deliverance". Es tracta d'un disc doble, que narra la trajectòria ascendent i posterior caiguda del grup Lynyrd Skynyrd com a metàfora de la desfeta cultural del Sud dels Estats Units durant la dècada dels 70, i on mostren les seves influències musicals de l'època i on apareix el referent a Neil Young, que ha deixat marca al so de la banda des dels seus inicis.
Southern Rock Opera va ser inicialment llançat pel propi segell dels Drive-By Truckers al setembre de 2001, collint lloances de crítica i públic. Per cobrir la nova demanda causada, entre altres raons, per la favorable ressenya (4 estrelles sobre 5) de la revista Rolling Stone, el disc va ser rellançat per Mercury Records/Lost Highway Records al juliol de l'any següent. Poc després, Drive-By Truckers van ser declarats Grup de l'Any per la revista No Depression.
Abans del grup pogués gravar una continuació de Southern Rock Opera es van trobar amb la dificultat d'haver-se quedat amb només dos guitarristes després de la marxa de Rob Malone. Per cobrir el lloc finalment van fitxar el guitarrista i compositor Jason Isbell, també natural d'Alabama. Malgrat estar a la meitat de la vintena quan es va unir als Drive-By Truckers, Isbell ha demostrat estar igualment dotat per a la composició com Hood o Cooley.
Després de canviar de companyia a New West Records, Drive-By Truckers va poder gravar per fi la continuació de Southern Rock Opera. El resultat va ser Decoration Day (2003), que com el seu predecessor va ser àmpliament aclamat. L'àlbum és un disc conceptual en què els personatges de les cançons s'enfronten a dures decisions com ara casaments, incest, ruptures, venjances, assassinats o suïcidis.
Després de diversos anys com a productor i baixista de la banda, Earl Hicks deixa Drive-By Truckers a la fi de 2003. Va ser reemplaçat per la baixista d'estudi Shonna Tucker, qui havia col·laborat anteriorment en el disc Decoration Day.
Un col·laborador de la banda durant molt de temps, John Neff, ha col·laborat als àlbums d'estudi i és també un habitual de les actuacions en directe.
L'any 2004 van llançar un nou disc, The Dirty South que, com Southern Rock Opera. explora la naturalesa fosca del Sud dels Estat Unit