.jpg)
Herbert Jeffrey Hancock (Chicago, 12 d'abril de 1940), conegut com a Herbie Hancock, és un pianista, tecladista i compositor nord-americà de jazz. A excepció del free jazz, ha tocat pràcticament tots els estils jazzístics sorgits després del bebop: hard bop, fusió, jazz modal, jazz funk, jazz electrònic, etc.; el 2005 va publicar el disc Possibilities, en què s'aproxima també a la música de ball.
És una de les figures que més opinions trobades suscita dins del jazz contemporani. És un artista inquiet estilísticament que s'ha deixat influir gairebé per totes les tendències musicals de la segona meitat del segle XX. Tot i això, l'estil pianístic i de teclat de Hancock són completament seus, amb els seus propis trets harmònics urbans i complexos, i els seus ritmes particulars. Havent estudiat enginyeria, Hancock va estar sempre perfectament preparat per a l'era electrònica: va ser un dels primers mestres al piano elèctric Rhodes i al clavinet Hohner. En tot cas, el piano ha estat sempre el seu instrument preferit.
Va ser autor de dues de les composicions jazzístiques més populars de la història, "Watermelon Man", primer tall del seu disc de debut Takin' Off (1962), que va arrasar a les emissores de rhythm and blues a la versió de Mongo Santamaría, i Cantaloupe Island, que 32 anys després de la seva creació tindria un gran èxit popular quan el grup de hip hop britànic US3 la va samplejar.
Hancock ha reconegut Miles Davis com el seu músic preferit perquè defensava el principi bàsic del jazz, que consisteix a tocar el moment present, no pas el passat.