.jpg)
Hot Tuna va començar com una aventura musical dels membres de Jefferson Airplane Jack Casady i Jorma Kaukonen al començament dels 70. Tots dos eren amics d'infància a Washington DC. Després de l'Institut els pares de Jorma, treballadors al servei del Govern van haver de traslladar-se a Filipines però ell va tornar a San Francisco quan aflorava la psicodèlia i va fundar Jefferson Airplane el 1965. Al cap de poc s'afegiria al grup el baixista Jack Casady que ajudaria al massiu èxit del grup.
Originalment van voler trucar al seu grup "Hot Shit" (Merda Calenta) però els executius de RCA els van convèncer per buscar un nom menys ofensiu. El grup va començar a prendre forma el 1969, quan Casady i Kaukonen eren encara membres d'Airplane; de fet les seves primeres actuacions van ser encaixades entre les de Jefferson Airplane. El grup va ser completat amb l?instrumentista d?harmònica Will Scarlet i alguna intervenció ocasional d?altres membres d?Airplane com Marty Balin i Spencer Dryden. Van debutar el 1970 amb un disc de blues tradicional i ragtime gravat en viu al New Orleans House de Berkeley. Els anys següents arribarien els més roquers First Pull Up, Then Pull Down, al costat del violinista Papa John Creach i el baterista Sammy Piazza. El tercer àlbum, Burgers vindria després sense Scarlet el 1972. David Crosby els va fer cors en el tema Highway Song d'aquest àlbum.
Amb l'aparició el 1974 de The Phosphorescent Rat van deixar de banda el so acústic i el Papa John Creach va abandonar el grup per continuar amb Airplane; Casady i Kaukonen van donar per liquiditat Jefferson Airplane i el so de Hot Tuna es va fer més elèctric derivant cap a una banda de heavy rock. Això seria notori en els següents àlbums America's Choice(1975), Yellow Fever(1975) i Hoppkov(1976) amb l'addició del baterista Bob Steeler. Aquesta època de trio és referida en la història de la banda com els anys esvalotats. Aclamada la banda per la seva capacitat per improvisar durant hores i hores (fins a 6 en alguna ocasió) a jam sessions.
L'edició d'un doble en directe titulat Double Douse el 1977 i la recopilació Final Vinyl el 1978 va marcar el final de grup. Casady i Kaukonen van iniciar les seves experiències en solitari a les noves bandes SVT i Vital Parts. Aleshores Kaukonen ja havia tret un disc en solitari titulat Jorma.
El 1984 tots dos van retornar a les seves arrels: Casady es va unir al seu company Marty Balin i Paul Kantner a la K.B.C. Band i Kaukonen va tornar al blues acústic dels seus anys inicials. A partir del 1986 van fer alguna sessió de reunificació dels Tuna tocant junts en diverses ocasions, reforçant-se el 1990 amb el multinstrumentista i cantant Michael Falzarano. Van publicar una recopilació de material d'estudi inèdit de la darrera dècada així com un directe titulat Live at Sweetheart el 1992.
El 1997 publicarien Splashdown Two i el 1999 And Furthurmore. En els anys venidors Hot Tuna va continuar tocant diversos xous en directe amb diverses configuracions. Un recopilatori dels anys a RCA veuria la llum el 2006: Keep on Truckin'. En aquest mateix any també apareixerien al festival de Merlefest, el festival acústic més gran dels EUA.