.jpg)
Delores LaVern Baker (Chicago, 11 de noviembre de 1929 – Queens, 10 de marzo de 1997) fue una cantante estadounidense de rhythm and blues. Durante las décadas de los 50 y 60 grabó numerosos sencillos de éxito. En 1991 fue incluida en el Salón de la Fama del Rock and Roll.
Browne va néixer a Heidelberg, Alemanya, on estava destinat el seu pare, Clyde Jack Browne, soldat americà que treballava al diari de l'exèrcit Stars and Stripes. La seva mare, Beatrice Amanda (cognom de soltera: Dahl), era de Minnesota amb avantpassats noruecs. Browne té tres germans. Als tres anys, Browne i la seva família es van traslladar a casa del seu avi, Abbey San Encino al barri de Highland Park de Los Angeles. Durant la seva adolescència va començar a cantar música folk en locals propers com the Ash Grove i The Troubadour. Va acabar l'institut el 1966.
Després d'acabar l'institut, Browne va entrar en un grup acabat de crear, la Nitty Gritty Dirt Band, fent de teloners per The Lovin' Spoonful. El grup va gravar algunes cançons de Browne, com "These Days", "Holding", i "Shadow Dream Song". També va estar un temps en un grup d'una amiga seva, Gentle Soul. Al cap d'alguns mesos, va deixar la Dirt Band i es va traslladar a Greenwich Village, Nova York, on va trobar feina de periodista a Nina Music, una empresa vinculada amb Elektra Records. Informava de les actuacions de Nova York amb els seus amics Greg Copeland i Adam Saylor. Va passar els anys 1967 i 1968 a Greenwich Village, on es va fer amic de Tim Buckley i de la cantant Nico dels Velvet Underground. El 1967, Browne i Nico van començar a sortir junts i va contribuir significativament al seu àlbum de debut, Chelsea Girl, escrivint i tocant la guitarra en algunes de les cançons (inclosa "These Days"). El 1968, després de trencar amb Nico, Browne va tornar a Los Angeles, on va muntar un grup de folk amb Ned Doheny i Jack Wilce, i va conèixer Glenn Frey.
Les primeres cançons de Browne, com "Shadow Dream Song" i "These Days", van ser versionades per la Nitty Gritty Dirt Band, Tom Rush, Nico, Steve Noonan, Gregg Allman, Joan Baez, Eagles, Linda Ronstadt, the Byrds, i d'altres. Browne no va publicar les seves versions d'aquestes cançons primerenques fins al cap d'uns anys. Poc després, la revista Rolling Stone va dir que Browne era una "cara nova a tenir en compte" i va lloar les seves melodies.