.jpg)
Price va néixer i va créixer a Kenner, Louisiana, un suburbi de Nova Orleans. Durant la seva infància va rebre classes de trompeta i piano, va formar part del cor gospel de l'església i posteriorment, a l'escola secundària, es va unir a un combo. La seva mare, Beatrice Price, era propietària d'un restaurant anomenat Fish 'n' Fry. Price va heretar el seu interès pels negocis i la gastronomia.
Art Rupe, propietari de Specialty Records, companyia discogràfica de Los Angeles, va arribar a Nova Orleans el 1952 amb la intenció de gravar el típic rhythm and blues amb què tant èxit estava tenint el seu principal competidor, Imperial Records. Rupe va escoltar un tema de Price, "Lawdy Miss Clawdy" i va voler gravar-ho. En mancar Price d'una banda pròpia, Rupe va recórrer a Dave Bartholomew per crear els arranjaments i la seva banda (amb Fats Domino al piano) per acompanyar Price en la sessió d'enregistrament. El seu següent llançament, "Oooh, Oooh, Oooh", va ser gravat a la mateixa sessió. Price va continuar realitzant enregistraments per a Speciality, encara que amb escàs èxit en aquella època.
El 1954, va ser reclutat i enviat a Corea. Quan va tornar es va trobar que la companyia discogràfica li havia substituït per Little Richard6 Larry Williams, també estava gravant per a Specialty després de publicar amb èxit "Short Fat Fannie".
Price finalment va fundar KRC Records al costat de Harold Logan i Bill Boskent. El seu primer senzill, "Just Because", va ser distribuït per ABC Records. Entre 1957 i 1959 Price va gravar una sèrie d'èxits nacionals amb ABC, molts dels quals eren adaptacions de temes populars del so de Nova Orleans, inclòs "Stagger Lee", que va aconseguir el número 1 en diverses llistes i va arribar a vendre més d'un milió de còpies, "Personality" i "I'm Gonna Get Married". Quan Price va actuar al programa de televisió American Bandstand interpretant el tema "Stagger Lee", el productor i presentador del programa, Dick Clark, ho va persuadir perquè modifiqués la lletra de la cançó perquè semblés menys violenta. "Stagger Lee" és una versió d'un vell blues, enregistrat per nombrosos artistes abans que Price. Greil Marcus, en una anàlisi crítica de la història de la cançó, va escriure que la versió de Price va ser una entusiasta interpretació de rock realçada pel lament del saxo.7 En tots els enregistraments primerencs de Price, "Personality", "Stagger Lee ", "I'm Gonna Get Married", entre altres, el saxofon va ser tocat per Merritt Mel Dalton.8
El 1962, Price va fundar Double L Records amb Harold Logan. Wilson Pickett va fer el seu debut discogràfic en aquest segell. El 1969, Logan va ser assassinat. Price llavors va fundar un nou segell, Turntable, i va obrir un club amb el mateix nom.9 Durant els anys 70 va ajudar el promotor de boxa Don King a organitzar algunes baralles, inclòs el cèlebre "Rumble in the Jungle" de Muhammad Ali. També es va dedicar a la construcció, aixecant 42 edificis d'habitatges al Bronx.10
Price va iniciar una gira per Europa el 1993 amb Jerry Lee Lewis, Little Richard i Gary U.S. Bonds. Va compartir escenaris amb llegendes del soul com Jerry Butler, Gene Chandler i Ben E. King al "Four Kings of Rhythm and Blues" tour el 2005.
El 9 de març de 2010, dia del seu 77 aniversari, a Nova Orleans, Price va ser inclòs al Louisiana Music Hall of Fame. El 20 de juny de 2010 va tenir una aparició a la sèrie de televisió Treme.
L'Avinguda Lloyd Price a Kenner, Louisiana, va ser nomenada en el seu honor i la localitat celebra anualment el Lloyd Price Day.11
El 2011, Price va publicar la seva autobiografia, The True King of the Fifties: The Lloyd Price Story, i va treballar al musical de Broadway, Lawdy Miss Clawdy, produït per Phil Ramone. El musical detalla com va evolucionar el rock and roll a partir de l?escena musical de Nova Orleans de principis dels cinquanta.
En 2011, Price publicó su autobiografía, The True King of the Fifties: The Lloyd Price Story, y trabajó en el musical de Broadway, Lawdy Miss Clawdy, producido por Phil Ramone. El musical detalla cómo evolucionó el rock and roll a partir de la escena musical de Nueva Orleans de principios de los cincuenta.