.jpg)
Manfred Mann's Earth Band va néixer l'any 1971 com a secuela del grup anterior de Mann: Manfred Mann Chapter Three, el qual va editar dos àlbums durant la seva curta vida, entre 1969 i 1970, combinant el jazz rock amb incipients sonoritats progressives, que es van cristalitzar en la Earth Band més plenament. Per a aquest projecte Mann va participar de nous músics, quiens van formar a un album debut homònim editat a principis de 1972: el guitarrista i vocalista Mick Rogers, el bajista Colin Pattenden i un jove Chris Slade en bateria, quien després seria part de grups com a AC/DC, Uriah Heep, The Firm o Asia, entre altres.
A finals de 1972 la Earth Band va editar un segon LP, Glorified Magnified, seguit d'una sèrie d'àlbums que marcarien l'època cásica de la banda, entre 1973 i 1976: Messin', Solar Fire, The Good Earth y Nightingales & Bombers, tots gravats amb la mateixa formació, tras el qual el cantant i el guitarrista Mick Rogers s'aleja del grup.
Per a The Roaring Silence de 1976 va ser convocat el cantant i guitarrista Chris Hamlet Thompson, més un guitarrista líder, Dave Flett, passant Manfred Mann's Earth Band per ser un quintet, però Mick Rogers va participar en cors. De aquí en más las formaciones de la Earth Band comienzan a tornarse más inestables: para el siguiente álbum Watch (1978), el bajista Colin Pattenden es reemplazado por Pat King, mientras que en Angel Station, de 1979, Geoff Britton reemplaza a Chris Slade , al temps que apareix el guitarrista i cantant Steve Waller fent càrrega de les veus junt amb Chris Hamlet Thompson.
Durant els anys 80 el grup llança una seguidilla de nous àlbums, com Chance de 1980 (donde participa el compatriota de Mann, Trevor Rabin, abans de ser conegut pel seu treball en Yes), Somewhere in Afrika (1983, també amb Rabin), el disco en vivo Budapest Live de 1984, Criminal Tango, de 1986 (amb el retorn del membre original Mick Rogers), i Masque, de 1987, tras lo cual Mann desactiva el grup momentàniament, volvint-se els seus treballs discográficos, a partir d'aquí, molt menys freqüents.
Mann retorna quatre anys més tard, l'any 1991, amb un disc anomenat Plains Music, encara que no s'usa específicament el nom de Manfred Mann's Earth Band, el qual sí que fa amb un següent àlbum: Soft Vengeance, de 1996, i el director Mann Alive, de 1998, el cual va ser gravat durant la gira del disc anterior. A la dècada del 2000, la Manfred Mann's Earth Band només ha produït una discoteca: 2006, editada el 2004, encara que el grup segueix actiu, amb actuacions en directe, especialment a Europa.