.jpg)
Parliament és un grup musical afroamericà des de la dècada de 1970. Aquest grup i la seva banda germana Funkadelic, comptaven amb molts membres i eren liderats per George Clinton. En bona mesura van protagonitzar la cultura funk d'aquella dècada. L'any de 1997 van ser introduïts al Saló de la Fama del Rock and Roll.
Parliament s'origina en un grup anterior anomenat The Parliaments, una banda de doo-wop vocal establerta en una perruqueria de Plainfield, Nova Jersey. Aquest grup es va formar cap a mitjans dels anys 50 i entre els seus músics hi havia George Clinton, Ray Davis, Fuzzy Haskins, Calvin Simon i Grady Thomas. El grup va aconseguir el seu primer èxit gràcies al tema "(I Wanna) Testify" publicat el 1967. Amb l'objecte d'aprofitar aquest moment de popularitat, Clinton va organitzar una banda de suport per fer un tour que incloïa un jove empleat de la barberia com baixista, Billy Bass Nelson, i el seu amic Eddie Hazel a la guitarra. A més, completaven el grup Tawl Ross a la guitarra, Tiki Fulwood a la bateria i Mickey Atkins a l'orgue.
Com a conseqüència d'una disputa contractual amb Revilot Records, el segell discogràfic on havien publicat temes com l'èxit "Testify", Clinton va perdre temporalment els drets sobre el nom "The Parliaments". Per aquest motiu va signar un nou contracte amb el segell Westbound Records sota el nom Funkadelic que s'anunciava com un grup de funk rock amb els cinc músics del tour juntament amb els cinc cantants de Parliament com a convidats que no apareixien als crèdits. Establert Funkadelic com un grup per dret propi, el 1970 es va rellançar el grup vocal, ara conegut com a Parliament i comptant amb deu membres. Així, Clinton es va convertir en líder de dues bandes diferents, Parliament i Funkadelic, que incloïen els mateixos membres però s'anunciaven com a grups que practicaven tipus diferents de funk.
Parliament va publicar el disc "Osmium" a Invictus Records el 1970, tornant a sortir publicat posteriorment sota els noms "Rhenium" i "First Thangs". A causa de continus problemes contractuals i al fet que els discos de Funkadelic eren més reeixits a l'època, Clinton va abandonar el nom Parliament fins a 1974. És després de la publicació d'"Osmium" que el planter de Parliament-Funkadelic comença a experimentar múltiples canvis ia expandir-se. S'incorpora el teclista Bernie Worrell el 1970, el guitarrista i cantant Garry Shider el 1971 i es recruta el 1972 Bootsy Collins, baixista de la banda de James Brown. Dotzenes de cantants i músics partirien d'ara endavant als discos de Parliament-Funkadelic. Després de la seva recuperació el 1974, Parliament adopta un to musical més suau amb un tipus de funk basat en R&B amb múltiples arranjaments de corda i vents en contraposició al funk rock de Funkadelic. En aquesta època, Parliament-Funkadelic sortien de gira junts com una entitat combinada coneguda per aquest nom o simplement com a P-Funk, el terme que definiria la producció musical del supergrup.
Després dels discos "Up for the Down Stroke" i "Chocolate City", Parliament aconsegueix el seu moment de major popularitat gràcies al disc conceptual "Mothership Connection" publicat el 1975. Els seus següents àlbums, "The Clones of Dr. Funkenstein" (1976) , "Funkentelechy Vs. The Placebo Syndrome" (1977) i "Motor-Booty Affair" (1978) van aconseguir bona acceptació i un considerable èxit de vendes, Mentrestant "Gloryhallastoopid (Or Pin the Tail on the Funky)" (1979) no va aconseguir moltes vendes, encara que es considera "acceptable" i un dels últims àlbum reeixits de P-Funk. Funkadelic també estava en un bon moment en aquesta època.
Cap a principis de la dècada dels 80, la complexa i potser caòtica organització del combo així com les pràctiques de gestió de George Clinton van passar factura a Parliament-Funkadelic. Diversos membres originals de Parliament com Fuzzy Haskins, Calvin Simon i Grady Thomas, que havien estat amb Clinton des dels dies de la perruqueria, se sentien marginats davant l'arribada de nous músics i van deixar el grup anys abans, el 1977. El mateix va passar a 1978 amb el guitariste Glenn Goins i el bateria Jerome Brailey. "Trombipulation" (1980), no va aconseguir el nivell d'èxit dels seus predecessors. El 1981 Parliament va fer cançons que no van sortir al públic en força temps o van ser editades, la imminent fallida de Casablanca Records i la disputa amb aquesta discogràfica van fer que les cançons es col·loquessin en àlbums posteriors o que mai sortissin al públic. Temes com Oh I (renombat com a cançó de Funkadelic) o Go Fer Yer Funk (posada en un àlbum recopilatori 9 anys més tard), són exemples d'aquestes cançons.