.jpg)
Tears For Fears (abreujat TFF) és un grup britànic que va formar part de la new wave. Es va fundar el 1981 per Roland Orzabal (1961) i Curt Smith (1961) a la ciutat de Bath a Anglaterra. Enmig de l'eclosió de grups en coordenades estilístiques similars, com Duran Duran, Spandau Ballet o Supertramp, Tears for Fears es van caracteritzar per carregar els seus temes de connotacions polítiques i psicològiques.
En un principi era un duet, els dos membres es van conèixer quan eren joves desgraciats als tretze anys: a mitjan dels anys 1970 van crear diferents grups efímers fins que van crear Graduate el 1977.[3] El 1980 van publicar un primer àlbum Acting my Age.[1] Es van trobar amb Peter Gabriel –igualment originari de Bath– que els va patrocinar.[1]
Ràpidament van incorporar altres músics com Ian Stanley i Manny Elias. Amb tot, la consideració de duo continuava, ja que la part creativa estava a mans de Orzabal i Smith. A poc a poc Stanley va multiplicar les activitats paral·leles a TFF, cosa que el va fer deixar el grup per esdevenir productor de bandes i artistes com Lloyd Cole and the Commotions, Tori Amos, The Human League, A-ha i The Pretenders.
Roland Orzabal, el veritable líder del grup, va donar el nom a la formació com un eco de la psicoteràpia desenvolupada per Arthur Janov i la teoria de la «crida primària». Aquesta teràpia (de la qual John Lennon n'era un altre adepte) tenia com a objectius trobar els problemes psicològics del pacient i alliberar-lo mentre es buscava la font de la malaltia, que pot representar-se simbòlicament en reproduir el crit de naixement. El nom del grup resumeix aquest programa: cal plorar (tears) obertament, per vèncer les pors (fears) de l'infància.[1] Orzabal i Smith van créixer en famílies monoparentals, amb unes mares que havien de portar tot el pes de la llar.
Després que els primers senzills, «Suffer the children» i «Pale shelter (You don't give me love», passessin desaparcebuts per al gran públic, Tears For Fears va tenir al Regne Unit un enorme èxit amb la cançó «Mad World» a final de 1982. La màquina s'havia llançat i ja res no l'aturaria.
El 25 de març de 1983, va aparèixer els primer àlbum, titulat The Hurting («la sofrença»), produït per Chris Hughes (exbateria d'Adam and the Ants) i Ross Cullum. En aquest àlbum predominen els sintetitzadors i les caixes de ritmes, però hi són presents també els instruments clàssics com la guitarra, la bateria, el piano i també el saxòfon. Les cançons van ser compostes per Orzabal, que hi evoca els patiments de la infantesa, la recerca de la personalitat i el desig de canvi, sobre les teories d'Arthur Janov. Fou un èxit total al Regne Unit, va arribar al número 1 i durant un any i mig va estar a les llistes de vendes. A la resta del món també l'èxit va seguir, sobretot gràcies a títols com «Change» i una nova versió de «Pale Shelter», que es van aprofitar de videoclips ben arrodonits amb una atmosfera estranya.