.jpg)
Geneviève Alison Jane Moyet (Billericay, Essex, 18 de juny de 1961), més coneguda com a Alison Moyet, és una cantant de pop, blues i rock britànica, que va saltar a la fama com la veu del duo Yazoo (conegut als EUA .com Yaz) al costat de Vince Clarke. El seu pare és francès i la seva mare britànica. Va créixer a Basildon, on va anar a l'escola fins als 16 anys.
Alison Moyet es va criar a Basildon, lloc on hi havia un gran moviment musical durant la seva joventut. Així va ser com es va convertir en cantant de diferents bandes i gèneres musicals.
A finals de la dècada de 1970, amb 15 anys, va formar The Vandals, una banda de punk rock on tocaven Robert Marlow -gran amic de Vince Clarke- i també cantava Susan Ryder Paget, més coneguda com Sue Paget, que va formar part de No Romance in China -la primera banda de Clarke. Els altres membres de la banda eren Kim Forey i Simon Kirk -qui va ser reemplaçat per John Dee. Aquesta banda va fer presentacions memorables el 1978.[cita requerida]
El 1980, va integrar la banda de Rythm & Blues The Screamin' Ab Dabs amb el guitarrista Andy Stevens, el baterista Micky Ogden i diversos baixistes com Jeff Shaw i John (L J) Hamilton. També va formar part de The Vicars i The Little Roosters fins que el 1981 va decidir posar un avís oferint-se com a cantant de Blues, R&B i Soul. Vince Clarke, que venia d'abandonar Depeche Mode, va respondre a aquesta crida i així es va formar Yazoo.
El 1982, Yazoo va publicar el seu primer senzill Only You que va aconseguir el lloc número 2 del rànquing britànic. Els senzills reeixits van seguir i fins i tot dos àlbums números 2 i 1 respectivament. També eren lloats per la crítica però després de només dos anys junts, van decidir separar-se.1 Moyet consolidaria a partir d'aquell moment una gran carrera solista, mentre que Clarke, després d'alguns dubtes, trobaria el seu company ideal a Andy Bell i formaria Erasure.
Aprofitant l'enviament, Moyet llança el 1984 el seu disc solista debut: Alf, que es col·locaria al cim del rànquing britànic. El 1987, esgarrapa el cim amb el seu àlbum Raindancing. Durant aquests tres anys, es va consolidar com la cantant més important d'Anglaterra., interpretant covers com Ole Devil Called Love i Love Letters, o temes de la seva autoria com a Love Resurrection, Is This Love? i All Cried Out. Això li va valer haver estat nominada el 1984 i el 1986 i haver guanyat el 1985 i 1988, el premi Brit Awards com a millor artista femenina britànica.
A partir de 1991, amb el seu disc Hoodoo i el 1994 amb el seu àlbum Essex, Moyet comença a experimentar i submergir-se en les arrels de la seva ciutat i dels seus gustos, perdent una mica de popularitat, des de llavors deixa de gravar. El 1995 edita un compilat de senzills que inclou 3 de la seva etapa a Yazoo. El 1999, es publica Only Yazoo - The Best of Yazoo, un compilat, que inclou senzills on s'actualitzen alguns temes.
2002 marca el retorn de Moyet, en gravar Hometime, el seu cinquè àlbum d'estudi, que val una nova nominació als Brit Awards. El 2004 edita Voice i el 2007 The Turn. El 2008, s'edita una caixa compilatòria de Yazoo, que serviria com a aperitiu per a la gira retrobada Reconnected Tour. També apareix el Reconnected EP, amb remescles actuals dels vells temes. Acabat el 2010 s'edita l'àlbum Reconnected Live que conté el viu d'aquells recitals. Prèviament, el 2009 va aparèixer The Best Of - 25 Years Revisited, un compilat celebrant els 25 anys com a solista.
El 2010 va acompanyar Jools Holland en la seva gira pel Regne Unit i va contribuir amb la seva veu al tema "The man that got away" a l'àlbum d'Holland "Rocking horse". El 2013 va editar The Minutes el primer senzill del qual va ser "When I was your girl". Aquesta placa va ser seguida per Minutes and Seconds - Live que reuneix enregistraments en viu de la gira de presentació de The Minutes.
El 2017 va editar un nou àlbum d'estudi, Other, que va representar una volta al synthpop.