.jpg)
L'Últim de la Fila va ser un grup musical de rock espanyol format per Manolo García (vocalista) i Quimi Portet (guitarrista), i sorgit a la ciutat de Barcelona. Ha estat un dels grups musicals de més èxit a Espanya durant les dècades de 1980 i de 1990, anys en què van desenvolupar set àlbums musicals i nombroses gires, generalment a Espanya, encara que també a diversos països d'Hispanoamèrica.
Abans de la formació del grup, els dos components del mateix van tenir camins paral·lels en diferents agrupacions musicals. Per la seva banda Manolo García (Pueblo Nuevo,2 Barcelona, 1955) va començar el seu camí musical com a bateria en grups de ball, actuant en bars i festes locals en conjunts com Materia Gris. Poc després, unit a altres músics com Antonio Fidel o Esteban Martín comença a crear un repertori propi, donant vida així a Los Rápidos, grup que només va editar un LP amb la discogràfica EMI, Rápids, el 1981, disc de senzill pop rock vuitanta. Tot i les bones crítiques, el disc no va tenir prou vendes i la discogràfica no els va publicar un segon àlbum del qual ja tenien la maqueta. Quimi Portet (* Vich, Barcelona, 1957), per la seva banda, va estar en diverses agrupacions musicals de diferent índole fins que va recalar a Kul de Mandril grup català que només va gravar unes maquetes en directe a principis dels anys 1980 i un senzill: « Jamón de mono».
Manolo i Quimi es coneixen al festival Rock de Lluna, el juny de 1981, en què tant Los Rápidos com Kul de mandril eren dos dels grups convidats. Com que Manolo estava buscant un nou guitarrista per al seu grup, van decidir incorporar Quimi Portet. Durant un temps van actuar a Catalunya, però el grup no trigaria a dissoldre's davant de la poca perspectiva d'èxit.
Manolo García marxa al País Basc amb intenció de prosseguir la seva carrera musical lluny de Catalunya, mentrestant Quimi Portet i alguns dels músics dels antics Los Rápidos van començar a donar forma a noves cançons per a un grup que es va acabar anomenant Los Burros després de la incorporació de Manolo, que no va tenir èxit en la cerca. Van gravar un LP amb la discogràfica Belter, anomenat Rebuznos de amor, amb cançons compostes gairebé en exclusiva per Manolo i Quimi, algunes rescatades de les maquetes que no es van publicar de Los Rápidos. Tot i que no van tenir èxit comercial, sí que van deixar algunes cançons posteriorment importants i recordades com «Huesos» o «Mi novia se llamaba Ramón», i altres cançons amb un toc molt més original i arriscat que a Los Rápidos, gràcies a la influència del caràcter surrealista de Portet. Tot i això, Belter es va enfonsar i amb ella el futur del grup.
Després del poc èxit del seu últim projecte, Manolo i Quimi decideixen provar sort en una nova formació amb la petita discogràfica PDI, prenent com a nom El Último de la Fila, nom tret d'una estrofa d'una cançó de Dio. L'èxit per fi comença a somriure'ls quan guanyen el concurs de maquetes de la revista Rock Spezial tocant tan sols dos temes: «Cuando la pobreza entra por la puerta, el amor salta por la ventana» i «A cualquiera puede sucederle», cosa que els regalava un precontracte amb la discogràfica multinacional Virgin, que posteriorment van rebutjar per complir la seva paraula amb PDI.