.jpg)
Astrud Gilberto (Salvador, Badia, 29 de març de 1940) és una cantant de bossa nova, samba, jazz, i pintora brasilera. De pare alemany i mare brasilera, el seu nom de soltera era Astrud Weinert.
La seva vinculació amb el món de la música va començar quan es va casar el 1959 amb un dels primers guitarristes de bossa nova, João Gilberto. El 1963 estava acompanyant el seu marit a Nova York mentre gravava amb el pianista i compositor Antonio Carlos Jobim i amb el saxofonista nord-americà Stan Getz un disc de fusió entre el jazz i la bossa nova. A instàncies del seu marit, Astrud Gilberto va cantar unes estrofes i va agradar tant la seva veu que, malgrat no tenir experiència prèvia, va gravar el disc Getz/Gilberto, encara que no va figurar als crèdits del disc. Pocs anys més tard es va separar de João Gilberto.
El seu èxit cantant Garota d'Ipanema la va catapultar com una de les intèrprets més conegudes d'una època d'or de la música brasilera. A partir de llavors va emergir com a nom reconeixible a tot el món i va començar una llarga carrera artística. Va gravar en diversos idiomes, inclusivament en espanyol. La cantant va començar a escriure cançons als anys 70.
Astrud Gilberto és també una artista pintora, i és coneguda pel seu suport als drets dels animals.
Va rebre el premi "Latin Jazz USA Award for Lifetime Achievement" i va ser induïda el 2002 al "International Latin Music Hall of Fame".