.jpg)
Jaume Sisa i Mestres (Barcelona, 24 de setembre de 1948) és un cantautor català que s'autodefineix com a galàctic. Durant algunes etapes de la seva vida també s'ha anomenat Ricardo Solfa. La tradició i la imaginació caminen juntes a la seva música, que proposa un entorn emocional on la música de ball funciona com a clau de volta i dona suport a un imaginari propi del temps en què el romanticisme no semblava una disfunció. Va ser fundador i ideòleg de l'Orquestra Plateria.
Vinculat a l'efímer Grup de Folk, l'any 1968 publicà L'home dibuixat, el seu primer disc senzill de ressonàncies ye-ye, un dels sons que havia captivat Sisa des de l'adolescència.
Després de fundar -i enterrar- el conjunt instrumental Música Dispersa, Sisa publicaria el 1971 el seu àlbum de debut: l'heterodox Orgia, densa mostra de varietats musicals i poètiques. Gravat en temps de total confraternització generacional, Orgia va comptar amb el concurs de diversos elements del panorama underground de la Barcelona d'aquell tombant de dècada.
Jaume Sisa va reaparèixer a escena el 1975 amb Qualsevol nit pot sortir el sol, que ha esdevingut el més reeixit dels seus àlbums. En aquest disc, el cantant començava a forjar un so característic, en el qual insistirà en propers treballs. La prohibició del govern civil de l'actuació de Sisa al Festival Canet Rock d'aquell any convertiria en gairebé mítica la cançó que donava títol a l'àlbum quan els organitzadors del festival feren sonar la cançó «Qualsevol nit pot sortir el sol» en un escenari enfosquit on només s'il·luminava el micròfon.[2] L'èxit assolit per Sisa va fer que es multipliquessin les seves presentacions en viu, que aviat transcendirien l'àmbit català. L'any següent va poder participar en l'edició de 1976 del Canet Rock.
Galeta Galàctica (1976) reflecteix l'ambient d'aquelles gales que feia amb una banda pròpia; part dels seus músics militaven també a l'Orquestra Plateria, que el mateix Sisa havia contribuït a infantar. El cantautor –que ja basteix cançons per damunt dels set minuts– comença a divulgar amb aquest plàstic la seva etiqueta astral.
Amb La Catedral (1977), Jaume Sisa resol el repte de concebre el seu primer disc doble. La reflexió mística –que, juntament amb el surrealisme, sempre han planat per l'obra de Sisa– aportaria a l'àlbum noves dosis de qualitat poètica. Part de la nova entrega del seu talent s'havia enregistrat –al llarg de dos anys consecutius– fora dels estudis de gravació, ja fos en masies, ermites o els mateixos despatxos de la sala Zeleste.
La carrera de Sisa pren un primer revulsiu l'any 1979, quan enllesteix l'àlbum La màgia de l'estudiant. L'artista -que comença a lluir corbata amb assiduïtat- opta per un tractament sonor més formal, i s'abriga d'orquestracions que, de vegades, són molt a prop de la cançó lleugera. Sisa decideix també canviar el seu directe, tot i que no podrà concretar la seva idea inicial d'actuar amb un combo de senyoretes. Sisa va presentar les cançons de La Màgia De L'Estudiant en companyia de Melodrama, una jove banda elèctrica que el cantant liderà vestit de robot.
El 1980 es posava a la venda Sisa i Melodrama. En aquell plàstic, gravat en directe durant una festa, Jaume Sisa revisava part del seu material anterior, a banda d'oferir algunes composicions inèdites.
Passada l'experiència elèctrica, Sisa es lligarà a Dagoll-Dagom. La relació teatral arrenca de 1977, quan va inventar la banda sonora d'Antaviana, espectacle basat en textos de Pere Calders. Sisa també va escriure les cançons de Nit de Sant Joan, que interpretaria per tota Espanya en les representacions de Dagoll-Dagom. L'artista, però, no es va poder lluir a l'estrena de l'espectacle, el 1981, per motius de salut.