Joan Isaac



Joan Isaac és el nom artístic de Joan Vilaplana i Comín, és un cantant nascut a Esplugues de Llobregat el 17 de setembre de 1953, compositor i intèrpret en llengua catalana.


Neix el 1953 i passa la seva infantesa i l'adolescència a Esplugues de Llobregat, des del 1974 viu a Barcelona, on va estudiar la carrera de Farmàcia, que serà juntament amb la de músic la seva professió.


Entre els anys 1969 i 1972 va formar part del grup musical Nosaltres, i va aconseguir ser el segon classificat, darrere de Ramon Muntaner, en el II Certamen Promoció de Noves Veus de La Cova del Drac, espai on es trobava la gent de la cançó en aquells temps, un concurs que es feia amb per iniciativa de la discogràfica Concèntric. El 1973 s'independitza del grup, i comença la seva carrera musical en solitari amb el nom artístic de Joan Isaac.


La producció artística de Joan Isaac es veu influenciada en els seus primers anys per grans poetes en llengua catalana, com ara, Joan Salvat-Papasseit, Josep Carner, Miquel Martí i Pol i Jaume Vidal Alcover, i més tard per poetes francesos com, per exemple, Paul Verlaine, Arthur Rimbaud i Louis Aragon. Alguns dels seus primers enregistraments inclouen poemes d'aquests autors. Josep Maria Espinàs i Joan Ollé el recolzen i l'assessoren literàriament en els seus començaments, quan va tenir la seva importància l'experiència d'actuar a la ciutat de Lisboa, a mitjans dels anys 70, poc després de la Revolució dels Clavells, al costat de José Afonso i altres artistes portuguesos.


En aquell temps, totes les manifestacions culturals relacionades amb la música estaven molt polititzades. I encara que les cançons de Joan Isaac tenien cert aire polític, l'autor buscava més la poesia en les seves lletres (de caràcter autobiogràfic), i es projectava en fets i sentiments universals des de la seva realitat íntima i personal; característica aquesta que en els seus començaments va marcar el tret diferencial amb la resta d'artistes de la seva generació.


La seva producció discogràfica s'inicia el 1974-75, quan Edigsa publica les seves primeres cançons en dos singles, el primer on s'inclouen I som tu i jo i Rèquiem, i el segon, que conté Ai amic i Però no em robareu la força.


El 1975 es publica el seu primer LP, també amb Edigsa, que es titula És tard, amb arranjaments de Manel Camp. Coincideix amb l'any de publicació d'altres joves autors: Marina Rossell i Ramon Muntaner, una nova generació de creadors en el marc de la Nova cançó, que segueixen les passes de Els Setze Jutges.