.jpg)
Lorenzo Rosselló Horrach (Santa Maria del Camí; 21 de febrer de 1946), artísticament conegut com a Lorenzo Santamaría és un cantant espanyol de cançó melòdica en espanyol i posteriorment en català que va obtenir grans èxits als anys 1970.
Entre el 1966 i el 1970 lidera el grup de rock mallorquí Z-66. A partir de 1970 inicia la seva carrera musical com a solista, prenent el seu cognom artístic del de la seva localitat natal, i el 1971 edita amb la discogràfica Odeón el seu primer disc senzill: Canto a l'amor, una adaptació de la simfonia núm. 8 del compositor Franz Schubert.
L'any 1973 signa amb la discogràfica EMI i treu el seu primer LP anomenat Lorenzo Santamaría.
L'any 1975 publica la seva segona llarga durada anomenada Perquè no m'oblidis. L'èxit definitiu arriba el 1976, quan aconsegueix dos números un amb dos temes romàntics: Perquè no m'oblidis i Si tu fossis la meva dona. Aquest mateix any apareix el seu tercer disc anomenat Tu Sonrisa ia l'any següent apareix Grans Èxits.
El 1978 edita el disc Quise ser una estrella del Rock & Roll, que no aconsegueix l'èxit esperat. Finalitzant 1981 surt a la llum un dels seus més recordats èxits: Ballem.
Després d'alguns anys allunyat de la música, participa com a actor en algunes pel·lícules espanyoles com Barrios altos, Crònica sentimental en vermell, i també en algunes sèries televisives.
El 1985 retorna al món musical amb el disc en llengua catalana Entre cella i cella ("Entre cella i cella"), que inclou una curiosa versió de la cançó "Mediterrani" de Joan Manuel Serrat per primera vegada cantada en català, així com una adaptació de "Li météque" de Georges Moustaki.