.jpg)
Los Enemigos és un grup musical format l'any 1985 a Madrid que ha estat durant casi 20 anys una de les bandes més importants del rock en espanyol. El mateix any de la seva formació va guanyar el concurs de rock Villa de Madrid, i gravarà l'any següent el seu primer àlbum Ferpectamente. En 2001 y 2002 publicaron Obras escocidas (1985-2000) y Obras Escondidas, recopilatorios en directo de la gira que va servir como despedida para sus seguidores. L'any 2012 es va retrocedir de nou als escenaris.
Han realitzat múltiples col·laboracions, en discos homenaje a Joan Manuel Serrat, Rosendo Mercado, Burning o Federico García Lorca; en la recopilación en defensa de la oficialidad de la lengua asturiana, L'asturianu muévese, o per a bandes sonores de pel·lícules, com Tengo una casa de Mónica Laguna o Se cercan fulmontis de Álex Calvo-Sotelo.
El grupo nace en Madrid en 1985. En un garito del barrio de Malasaña se conocen a Josele, líder de la banda a lo largo de toda la historia, y el batería Artemio Pérez, quienes junto a Roberto Arbolea al bajo constituyen la primera formación del grupo. , ganando el IX Trofeo Rock Villa de Madrid, lo que les permite grabar un maxi en 12”, “IX Trofeo Rock Villa de Madrid” (Ayuntamiento de Madrid, 1986) para luego firmar con la discográfica GASA. Roberto abandona el grup i és substituït per Michi González.
El 1986 va gravar el seu primer disc, “Ferpectamente” (GASA, 1986), establint les bases del que seria el seu so, rock contundent amb tintes de Rhythm and blues, riffs de guitarra intensos i lletres amb un humor proper al deliri. El disc té una bona acogida i començan a circular per les sales madrileñas. En aquest moment entra en escena Fino Oyonarte, quien substituye a Michi al baix i es converteix en un dels puntals del grup al llarg de tota la seva història.
El 1988 publica “Un tío cabal” (GASA, 1988), percebent-se en ell una clara evolució en el so i les composicions. El disc és produït per Paco Trinidad, productor també de “Ferpectamente”. La relació entre Josele i Artemio és cada vegada més tensa i aquest últim s'ha substituït per Chema "Animal" Pérez (el seu apel·latiu no és per la seva contundència a la bateria sinó per una anècdota ocorreguda en el seu segon concert amb la banda). Aquesta seria la formació definitiva de Los Enemigos, amb Manolo Benítez ajudant a la guitarra als directors.
Su tercer trabajo, “La vida mata” (GASA, 1990), supone la seva consolidació com a banda. Sin duda es tracta del seu millor treball, produït és una vegada per Carlos Martos, erigint-se com una de les cimes del rock espanyol. El reconocimiento les alcanza sobradamente pero las ventas siguen sin aumentar. La oscuridad plana per cada una de las canciones, el suicidio en “Septiembre” i la cárcel en “Desde el jergón”.