.jpg)
María Luz Casal Paz (Boimorto; 11 de novembre de 1958), més coneguda artísticament com a Luz Casal, és una cantant espanyola de pop-rock, una de les solistes més valorades de la música popular d'aquell país. Després dels seus èxits dins del país a la dècada dels 80's, va aconseguir fama internacional, especialment a França, sobretot després d'incloure's dos dels seus temes a la pel·lícula Tacones llunyanos, de Pedro Almodóvar. Les vendes dels seus discos pugen a més de 5 000 000 d'exemplars.
Luz Casal, filla única de José Casal i Matilde Paz, va néixer al petit municipi gallec de Boimorto, a la província de La Corunya, l'11 de novembre de 1958. Els seus pares es van traslladar a viure a Astúries quan Luz comptava amb tan sols sis mesos dedat. A Avilés estudia al col·legi Paula Frassinetti, de la Congregació de les Germanes de Santa Dorotea. Després la família se'n va a viure a Gijón on, davant de cinquanta persones, Luz actua per primera vegada en públic. Estudia piano, solfeig i ballet i forma part d'un grup de rock anomenat Los Fannys que feia versions de temes d'altres artistes, i d'un altre amb què viatja per Astúries, Lleó i Galícia. Tot i això, sempre desitjosa de cantar com a solista, s'interessa pel cant líric i estudia la tècnica del bel cant. El 1977, per prosseguir la seva carrera al món de la música, i després d'aconseguir convèncer els seus pares, es muda a Madrid, on grava una maqueta, La guapa, i recorre diverses companyies discogràfiques fins que una productora independent li fa una prova per cantar cors i aconsegueix així entrar al món de la música professional. Participa als cors dels enregistraments de diversos cantants de la companyia i acompanya Juan Pardo en directe amb la mateixa comesa. Comença a escriure les seves pròpies cançons i fins i tot en grava deu, que mai no sortiran publicades. En aquests anys fa la seva única incursió teatral, donant vida a la cupletista Raquel Meller al musical Las Divinas, representat al Teatre Reina Victoria de Madrid. El 1980 publica amb una multinacional el seu primer senzill, L'ascensor, un tema amb certs aires reggae com a homenatge a Bob Marley. Participa a festivals de diferents països i rep classes de ball de mestres com Karen Taft, Arnold Taraborelli, Lindsay Kemp, Merche Esmeralda o Goyo Montero.
El 1981, buscant un menor control sobre la seva vida privada, fitxa per la discogràfica Zafiro i participa al disc En directo, del grup Leño. Al començament de 1982 comença l'enregistrament, a Madrid, Brussel·les i Amsterdam, del seu primer àlbum, que seria estrenat al setembre d'aquell mateix any amb el nom de Luz. Produït per Carlos Narea, inclou temes compostos per ella mateixa i altres de Ramoncín, Roque Narvaja, Noel Soto o Narea. Enregistra el seu primer programa de televisió, en directe, i participa a un disc-llibre del poeta Jaime Noguerol. El 1983 surt el seu primer videoclip, del tema No aguanto más, comencen les seves actuacions en viu i participa a la gira El rock d'una nit d'estiu, juntament amb Miguel Ríos i Leño, amb els quals recorre 35 ciutats de tot Espanya. El 1984 publica el seu segon àlbum, Els ulls del gat, gravat a Espanya, Bèlgica i Alemanya. Alguns dels seus temes, de Ramoncín i Hilario Camacho, entre d'altres, comencen a escoltar-se a Europa. Llum continua estudiant: piano, conjunt coral i interpretació. Llum III, editat el 1985, contenia un tema que es faria molt popular, Rufino, de Carmen Santonja (integrant de Vainica Doble). Aquest mateix any actua en un festival a Txecoslovàquia, amb artistes d'altres països; Luz recorda l'impacte que li va suposar escoltar els seus temes No aguanto més i Ciutat sense llei tocats per una orquestra amb metalls. El 1986 ofereix més de noranta concerts i actua de nou a la televisió txecoslovaca. A Alemanya grava el tema The water is life, per a una campanya ecologista, amb estrelles com David Knopfler, excomponent de Dire Straits i germà del que va ser el seu líder, compositor i guitarrista Mark Knopfler.